Els poders de la fiscalia

El còctel explosiu del TSJC, el TC i el Suprem preparat per als clients del Parlament pot ser mortífer per a Catalunya. Com extreure el detonador de la càrrega? El cas Millet serà l'espoleta final?

El rodatge del serial Millet-Montull i companyia entra en escena després de 8 anys de guionatge (més de 60.000 folis d’instrucció). Comença amb la sagacitat més distorsionadora mai vista: l’acusat Montull vol negociar amb la fiscalia la reducció de 27 any de presó de la seva filla a dos i una multa, a canvi d’aixecar la llebre del 3% contra CDC (PDeCat actual). I la devolució del saqueig de 31 milions del Palau? Estratègia de la defensa o negació de justícia? Senyor fiscal, jo canto i tu enterres la destral del botxí. Alta traïció i xantatge contra el seu propi ex partit. Amor de pare al límit o una prova a vida i mort de l' honorabilitat de la fiscalia. Es deixarà subornar l'advocat del diable per la temptació llaminera de desentranyar una trama oculta i perseguida fa anys contra el partit governant en el moment més embolicat de la xarxa secessionista? La fiscalia es mantindrà cega i neutral davant l’oferta d’un conspirador instigador? Si claudica es posarà en evidència novament que la justícia aplica mesures a mida, que la politització i la corrupció són germans de sang davant dels tribunals. La sentència liberalitzadora del cas Nóos, la presó per les targetes Black sense confirmació i la relaxació temporal de tants casos pendents de citació fomenten la incredulitat envers els tribunals. El pobre narcotraficant enxampat amb les mans a la massa sense advocats de renom per falta de recursos se l'engarjola en pocs dies o setmanes sense alternatives negociadores. Observem categories judicials segons la classe social del presumpte delinqüent espoliador, maltractador o mafiós. La justícia de dretes i d’esquerres, de patricis i plebeus d’antuvi no és cap utopia al s XXI. Sentenciar d’acord amb els recursos i declaracions de l’esposa ingènua i ara del pare amorós per estovar els magistrats no són ingredients de la sana magistratura universal. No es pot barrejar usurpació de béns públics amb corrupció política de favors. Ni redimir culpes personals i robatoris escandalosos amb la “xivatada” de pecats aliens. La societat espera  professionalitat del fiscal sense concessions misericordioses. El veïnat acusador i altres afectats s'han oposat radicalment al pacte de barrejar aigua i oli. Aquest rigor i separació de dues casuístiques potser relacionades, però diferents, no inclou silenciar res. Tant absurd com vincular el procés independentista a la presumpta corruptela d’una coalició impulsora del moviment per denigrar-lo fins la destrucció. La sobirania és dels ciutadans, no dels partits polítics.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 2/3/2017