El dia 17 de gener, dia d'investidura parlamentària, està ple d'incògnites sobre el qui, el què i el com. Un data que posarà a prova el grau democràtic del país a nivell polític i sobretot judicial si Puigdemont decideix fer el pas al Parlament.
Un
recurs mai descartable que contemplen i provoquen els inventors del 155, els
perdedors democràtics del 21D. Si per falta d’un benentès interior el bloc
guanyador tingués aquesta temptació sinistra, suposo que els independentistes
haurien après la lliçó del seu divorci
preelectoral i tornaria la reunificació
amb la llista unitària que mai haurien d'haver abandonat. Eleccions per canviar
de candidats? Un contrasentit, disposant de tres llargues llistes votades pels sobiranistes.
Seria inaudit fer saltar pels aires la victòria 21D pels desacords interns de
càrrecs o candidats donant ales a l’adversari per falta d'astúcia i d’habilitat
tàctica. La justícia polititzada i l’Estat aprofitaran qualsevol escletxa per
intervenir quan ho creguin oportú citant els 19 diputats electes imputats -fins
ara-, per desestabilitzar el Parlament a favor de l’oposició i com a justificatiu
de nous comicis. Realisme i convicció sobiranista no estan renyits. No és
capitular ni prescindir d’actius polítics de primera línia en situació de
reserva temporal, per força major. No és moment de personalismes, de si estimes
més el pare o la mare. És l’hora de
salvar les institucions segrestades pel 155, presos polítics i exiliats. Com? A
la brava, amb resistència popular i frontalment? El 17 de gener hauria de
començar una legislatura normalitzada i sense espectacles, deixant amb un pam
de nas l’oposició, a Rajoy i tot l’aparell judicial que esperen provocacions
per acarnissar-se amb tota la cavalleria constitucional i policial. Cal
defraudar-los. Un poble pacífic mai vol fracturacions entre ciutadans perquè
Catalunya no es mereix caure en la trampa d'un retrocés, camuflada d’unitat
artificiosa, en perjudici del patrimoni forjat durant dècades de
postfranquisme. L'escola ha fet una feina immersiva de dimensions galàctiques
amb la cohesió social entre catalans, castellans i nouvinguts de moltes ètnies.
És una riquesa indestructible gràcies la immersió unificadora del català en les
àrees curriculars comunes i troncals. El perill greu d’unes noves eleccions innecessàries no és
tant una hipotètica regressió independentista sinó el possible creixement de la
xarlotada tabarnària unionista. Aquest nou artefacte que acaricia C´s amb
deliri no pot fer perdre l’horitzó de la unitat territorial i els seus
objectius republicans. Les persones són importants, no imprescindibles. El que cal fer -restituir i
avançar- no depèn d’individus concrets. Quatre dates inoblidables i significatives marcaran el catalanisme
global: 9-N, 27-S,1-O, 21-D. Quatre fites d’urnes guanyadores amb totes les
resistències negatives d'Espanya pel fet de ser quatre derrotes estatals. Les
hemeroteques mundials seguiran omplint milers de pàgines i columnes sobre un
poble-nació que no es rendirà malgrat els polítics investigats, deshabilitats,
multats, empresonats, exiliats i afusellats. La cinquena i última prova de foc
-sense presses-, serà la ratificació pactada d’un referèndum vinculant per
posar el punt definitiu al contenciós, la recta final de la república. Serà el
sepeli inequívoc del 155, un malson per a la democràcia del país. L’esperança
també s’alimenta de desitjos, a més de
fets.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 8/1/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada