Crònica d'auguris

La tercera negativa judicial contra la llibertat de Junqueras ha ratificat la seva politització i parcialitat, definiticament, amb l'argumentari emprat. La guerra, no a l'independentisme, sinó al diàleg sense represàlies és ben palès.

És deplorable que Rajoy fonamenti l'estat de dret constitucional de Catalunya sobre la base del tripartit 155 i no en funció de les urnes democràtiques i la separació de poders. Recorda èpoques antiterroristes etarres per conservar el lideratge de bracet amb el PSOE. Ara, sense majoria absoluta, li han sortit dos contrincants més amb qui ha de lidiar: C's i Podemos. Dos fronts que li resten protagonisme, però, que necessita per aturar l’embranzida independentista i refredar l'olla a pressió de l'1-O, causa del fracàs més estrepitós del PPC el 21D, difícil de pair per les conseqüències a nivell nacional.  L’odi  alimenta uns  tribunals ocupats i preocupats per escodrinyar els secrets més recòndits de les troballes i escorcolls en despatxos de les conselleries. És el gran tresor per justificar l’aplicació dels 155 i les càrregues policials espanyoles més brutals als ulls esparverats del món. Després del terrabastall inesperat 21D sobre Moncloa amb la victòria sobiranista i del seu soci i adversari alhora, C's, volen impedir la restitució parlamentària del mateix color sortit de les urnes provocant la divisió independentista. Amb vuit diputats electes absents, la Cambra té legitimitat per constituir-se? El calendari d’alliberació de presoners i exiliats marca el ritme d’investidura. El temps, aliat del 155, juga a provocar noves eleccions. Uns i altres no han d’oblidar que l'important és el què cal per refer Catalunya més que el qui li pertoca fer-ho. La unitat interna és clau per exigir l’externa. Junqueras no va superar el segon assalt ni el tercer del jutjat. L’àrbitre Llarena ha fet cas dels tres liniers:  Rajoy, P.Sánchez i Rivera. Veurem una jugada semblant el dia 11 amb els Jordis i Forn. Hi  haurà fumata presidencial telemàtica de Puigdemont el dia 17? Per seguretat, confiança popular i com a lliçó a la justícia polititzada descaradament, caldria encomanar els escons sobiranistes necessaris als substituts de les llistes guanyadores corresponents, amb Forcadell o Domènech a la presidència del Parlament. Tot menys complaure una oposició rabiosa per tornar al camp electoral minat pel 155 amb el somni d’una esbojarrada Tabàrnia. Mentre les dues portes -del Parlament i la Moncloa- no s'obrin al diàleg, els tribunals no tanquin carpetes d’inculpació, s'oblidin de més imputacions i tots els polítics tornin a casa, el poble català no signarà cap treva de reivindicació. Reparar danys, restablir institucions i demanar disculpes a persones agredides són passos previs  a la negociació. Els pronòstics de canvi a curt termini no són optimistes analitzant posicionaments polítics i l’escassa autocrítica. Si per als perdedors la culpa és de les urnes per no haver satisfet les seves expectatives, tenen un greu problema psiquiàtric: encara no saben de què va i què és la democràcia. Per això no saben ni volen respectar-la emparats pels tribunals fets a mida.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 5/1/2018