Politització de la immersió lingüística

Que la guerra política i partidista entri a l'escola per segregar alumnes per la seva llengua és abominable. La immersió lingüística catalana és un model a imitar arreu. La cultura d'un poble després de 40 anys de reconquestes serà defensada feroçment sense cap concessió.

Segons la Viquipèdia, “immersió lingüística és l'exposició intensiva a una segona llengua, vivint en una comunitat que la parli de forma habitual, per tal d'aprendre-la més ràpidament i assolir així el bilingüisme dels aprenents”. Un espanyol que vagi al Regne Unit per estudiar anglès farà una immersió fluixa o dolenta si segueix parlant la seva llengua en un entorn poc favorable a la parla anglesa. No té cap sentit que un alumne castellà-parlant que viu, dorm, pensa, escolta i parla 24 hores en castellà -llevat de les 5 hores d’escola-, en demani més de les que ja té per normativa. El seu dèficit d’immersió és de català que cal reforçar  submergint-se més temps. En canvi i per lògica, qui podria exigir i marcar la casella de més llengua castellana com a vehicular, en tot cas, seria un català que conviu en un ambient de castellà escàs o nul, més propi de les comarques centre-nord o regions rurals que de les àrees metropolitanes amb molta immigració peninsular històrica. Si no ho demanen és perquè creuen tenir el nivell bilingüe assolit per l’entorn familiar, els mitjans de comunicació o per simple catalanitat legítima. Una minoria residual demanant més immersió en castellà no pot imposar-se a tota l’aula i viceversa. Davant del dubte que es faci un referèndum democràtic per escoles. Que parlin i votin pares i professionals. Aquesta persecució de la llengua catalana camuflada de drets d’igualtat i llibertat respon a una guerra catalanofòbica a costa de les famílies. No existeix cap raó pedagògica per canviar després de 40 anys d’èxit i de reconeixement europeu, base de la cohesió social integradora. Una llengua minoritària s’ha de protegir segons la pluralitat que confessa la Constitució. Els drets educatius legislats el 1983 són  explícits en les competències exclusives i preferencials. Espanyolitzar els catalans cap al retorn de l’esperit nacional i d’adoctrinament militar (FAES) via sistema educatiu (llei Wert) o via 155 és la involució més agressiva i contraproduent per a tothom. La riquesa cultural del país no serà destruïda per tornar a la clandestinitat d’èpoques franquistes dividint l’alumnat per motius de llengua. L’excusa d’un model trilingüista urgent és la cunya per  segregar i introduir el castellà en matèries comunes. El fracàs esperpèntic del sistema balear del PP no ha alliçonat prou al partit taronja promotor d’aquest disbarat de l’encasellament? Si la decisió d’uns pares polititzats impedeix l’enriquiment lingüístic dels seus fills que poden necessitar en el  futur laboral a Catalunya, no podran presumir mai de paternitat modèlica. Quina nosa fa ser plurilingüe tan fàcilment en un medi escolar i de proximitat? Quants ho voldrien! L’informe  Pisa de molts anys avala que Catalunya no discrimina cap de les dues llengües i les assoleixen per igual o millor el castellà. On està l’origen de la discòrdia? El PP i C's han triat l’aurèola de la immersió lingüística –després vindrà TV3- com el graner i pedrera per conquerir vots espanyolistes. Contra Catalunya tota espoliació sembla permesa a favor del centralisme aprofitant l’armament del 155 per aniquilar les joies més preuades i defensades del poble català, la llengua i la cultura.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 18/2/2018