Recollida selectiva de deixalles

La lluita contra tot tipus de contaminació és una constant progressiva. Els milions de tones de deixalles que fabrica el ser humà és un element negatiu que cal frenar. Només des la consciència i els mitjans adients aturarem la destrucció del nivell de vida.

És una assignatura pendent d'una part de la ciutadania (usuaris) i del sistema (personal responsable). Les estadístiques globals ho confirmen. Si la mecànica fora del tot correcta no caldrien mesures repressives, càmeres o personal espia contra els infractors. Fallen almenys dos principis personals i socials: la llibertat i la responsabilitat. Fem autocrítica sincera. La recollida del porta a porta va néixer amb finalitats  de comoditat i de control per crear hàbits selectius. La falta de llibertat individual, però, priva al contribuent de treure’s de casa els residus diaris quan vol, que ha de guardar imposat per un calendari setmanal d’un sistema limitat i perfectible. A qui li agrada -especialment a l'estiu- conviure  amb les pudors d'embolcalls de peix, com a exemple, que no pot desprendre's fins que toca? Poso tres models poblacionals ben diferents: Barcelona, Vic, Sta. Eugènia de Berga. La capital catalana -que conec per família directa-, és la més clàssica, però, amb contenidors ben diferenciats, retolats i propers, externs o soterrats. Aquests últims fan el buidatge extraient-los o per aspiració. El principi de llibertat queda garantit, però qüestionada -potser- la responsabilitat i el bon ús selectiu de bosses i contenidors. A Vic, molts barris  han estrenat contenidors de nou disseny amb una informació gràfica clara sobre els continguts que poden rebre. S'ha fet una crida a la responsabilitat amb l'avís d'una vigilància camuflada o directa. A les ciutats sembla  impossible la recollida  familiar reservada als municipis petits on la mecànica tampoc és prou satisfactòria del tot. De ser-ho no veuríem papereres locals amb bosses d’escombraries ni als vorals de camps i carreteres. La manca de llibertat diària per treure les deixalles que fan nosa provoca l’incivisme d'alguns i descontentament d'altres. L’abocador d'emergència -darrera l'escorxador de Sta. Eugènia de Berga a mig km del nucli urbà- té utilitat pel sector industrial, poca per a la resta del poble. Caldrien més punts veïnals soterrats per estètica i evitar ferums. Les restes orgànics en època de calor, almenys, haurien de recollir-se cinc o sis dies a la setmana i no tres com està programat ara. No vull entrar en els costos de cada modalitat ni en el sistema classificatori de multiproducte i de rebuig que difereixen lleument entre poblacions. El vidre i l'orgànic admeten pocs dubtes. Qui no disposa d'espai suficient a casa prefereix fer net de tot cada dia, segurament. Si funcionés bé a nivell comarcal la invasió d’usuaris de pobles veïns seria una excusa infundada. Una enquesta familiar anònima podria donar noves pistes de millora, sempre d’agrair. Per aconseguir un reciclatge òptim i ser respectuosos amb el medi ambient cal donar facilitats de proximitat i de llibertat que fomentin la bona educació col·lectiva i la responsabilitat selectiva sistemàtica sense coercions o sancions.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 10/8/2018