Exhumació i dignitat

La història comença a fer justícia sobre els morts de la guerra civil espanyola després de 80 anys d'ignomínia. Les restes del dictador seran exhumades per deixar descansar dignament les seves víctimes.

L’exhumació de les restes de Franco podrà legitimar simbòlicament el Valle de los Caídos com a centre de reconciliació efectiva, si aquest fou l'objectiu  -qüestionat- del monument. Les despulles del dictador han estat una profanació infame dels morts allà enterrats, assassinats en una guerra fratricida per culpa d'un criminal i el seu seguici. Finalment, la memòria històrica començarà a redreçar els drets vilipendiats de molts milers de víctimes retornant les restes als familiars o continuar allà amb dignitat sense la presència del cabdill assassí. Els addictes al règim dictatorial, cada dia a la baixa per la força de la democràcia que els repugna, veuran desvirtuat el seu santuari de peregrinació per rendir culte a l’ídol del feixisme espanyol. Amb aquest fet del trasllat reviuran una resurrecció esporàdica al mateix temps que un cabreig permanent per tocar el seu líder inviolable del mausoleu que ell mateix va fer-se construir per presoners esclavitzats i perpetuar la seva victòria. La repressió, la censura ideològica i el terror van ser les constants de venjança durant 40 anys de tirania. Han calgut 43 més d'espera per fer justícia a un clam popular de restitució. Els centenars de foses comunes -que a Rajoy no li consten enlloc- tindran via lliure per exhumar els cadàvers dels parents enterrats indignament fa 80 anys. Només així podrà arribar la reconciliació més genuïna tancant definitivament les ferides entre dos bàndols. Cadascú a cada seva de la que mai haurien d'haver sortit vius i perdre la vida per una causa absurda sota el lideratge d'un salvapàtries esquizofrènic. El desgavell de la república no va saber encertar un camí pacífic perquè l'ambició militar no s'imposés a la veu del poble. Era la plaga o moda dictatorial dels Hitler, Mussolini, Videla, Stalin, Pinochet o Castro, expliquen els historiadors del règim per justificar la barbàrie franquista comesa amb el poder de les armes quan la democràcia no podia ni respirar. Cap guerra és justificable, ens diu la sensatesa, però, la cursa bèl·lica armamentística –un negoci vergonyós- no para de matar, la primera causa de l'emigració mundial massiva, caòtica i deshumanitzada dels supervivents. L'ambició humana és una malaltia cancerígena amb metàstasis imparable. L'home irracional és l'animal més depredador i perillós. La frase de l'escriptor romà Plauto popularitzada per Thomas Hobbes és la  definició  de l'espècie humana més encertada: "Homo hominis lupus est" (l'home és un llop per a l'home). Estem al segle de les tecnologies extraterrestres i espacials,  però, seguim actuant com a cavernícoles de la prehistòria.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 24/8/2018