Gàbia constitucional

El terratrèmol de Vox ha trastornat la política del país provocant nous xocs imprevisibles. La tensió del carrer és innegable per la indiferència i pasivitat del govern central per traduir un diàleg utòpic en fets

Que ve el llop! Ja el tenim aquí. Per quedar-s'hi i potser augmentar la manada? Dependrà de nosaltres. L'ànima franquista es reinstal·la en terres latifundistes per estendre la seva llavor nacional enverinada. Aquella marca Espanya de la postguerra civil  disfressada de pell d’ovella democràtica ha tret les urpes del masclisme més xenòfob.  Després  de 40 anys de fascisme anestesiat de transició democràtica desperta la fera contra un socialisme  andalús letàrgic i l’independentisme basc-català. La història  és cíclica i revifa quan les arrels del passat troben la saba propícia. És el fenomen europeu de la toxicitat ultradretana. Per als espanyolistes la Constitució és garantia d’unitat, igualtat i estabilitat monàrquica. Per als sobiranistes limitació  dels drets d'autodeterminació universal  en forma de gàbia estructural -diu el president Torra- on no hi cabem tots per la força. Dos contextos incompatibles per a un acord fàcil. La reforma integral no serà alternativa a la separació territorial sense un referèndum vinculant pactat, no imaginatiu. L’independentisme ha despertat la fera de Vox? Ha estat un detonador més de moltes brases somortes com l’exhumació del dictador, la pressió per no ressuscitar la memòria històrica ferida o el retorn de papers fatídics que els inculpa. El llop Vox ha entrat per reforçar i usurpar dues dretes –PP, C’s- amb un segon xoc de trens del 155 sense reparar en destrosses públiques de televisions autonòmiques i transferències consolidades On està l’esquerra popular espanyola per contrarestar la fúria fascista? On la idiosincràsia  eclesial  que mai ha renunciat els donatius del postfranquisme amb més apropiacions? La crisi econòmica va rematar la impotència social  amb l’arma del capitalisme bancari imposant el rescat a cop de retallades socials sota pali dels escuders eclesiàstics i militars. “Abans es trencarà Catalunya que la unitat d’Espanya” (Aznar). Pronòstic frustrat. Andalusia, primera regió en extensió i població s’ha fragmentat per la incapacitat reformista del camp andalús durant 36 anys de socialisme tan confiat com inoperatiu, sotmès a la solidaritat autonòmica aliena i al PER. El vot cansat ha jugat la ruleta russa. Què espera la immigració –legal- explotada d’una nova galàxia de terratinents ultradretans subvencionats? La reconquesta de Vox a base de banderes i assetjaments no podrà carregar-se la cultura democràtica viva. Govern català, no liquideu el procés republicà inclusiu menystenint uns vaguistes de fam amb la desunió. L’altiplà castellà espera un nou Cid Campeador -Llarena per als burgalesos-, messies d’una pàtria hispànica reunificada. És la hora de moure cadires i d’aixecar poltrones. L’hora de depuracions institucionals. També policials, de llops infiltrats. Unitat d’acció funcionarial, partidista i popular contra  l’invasor neofranquista, nazi i racista és la panacea d’un futur esperançador i venturós a través de les urnes.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 11/12/2018