Unitat electoral i multipartidisme

Eleccions, judici i partidisme dividit són els tres ingredients que flueixen en tots els contextos polítics del present. Falta el princicpal, la unitat. El sobiransme està en hores baixes quan els seus líders empresonats necessiten del suport popular i partidista en  moments decisius.

Amb el naixement de Crida, nova criatura sobiranista transitòria i discutible, Torra proclama la imperiosa necessitat de llistes municipals unitàries a Barcelona. No és paradoxal exigir unanimitat a l’Ajuntament de la capital sense la unitat de la bancada parlamentària independentista? ERC continua salvaguardant les distàncies al definir-se com primera força catalana guanyadora i antimonàrquica de l'independentisme. No qualla la concepció unitarista dels dos blocs –republicans i exconvergents escindits-, que exigeix Anna Gabriel des de Suïssa per recuperar i enfortir l'esperit 1-O. La rivalitat es preveu forta davant dels comicis 26 de maig sense renunciar l'ego partidista en pro d’un catalanisme polític integrador. Serà un repte perdut per guanyar la batalla contra un tripartit d’extrema dreta i proclamar l'autodeterminació a través d'un referèndum massiu amb garanties d'èxit. Tota actuació en direcció contrària ens portarà al sectarisme electoral clàssic, deteriorat i polèmic. Confrontar idees no equival a trencar diàleg, però, no facilita els acords de governabilitat real, menys encara des de les presons i l’exili. Les noves formacions polítiques per desmembració són una atomització dels partits fruit de friccions internes incubades fa temps, que esclaten en moments crucials, -l'hora de la butxaca-, per mantenir la poltrona quatre anys o desaparèixer. Les eleccions obren la veda a la imaginació de nous cabdills. Quines raons estratègiques els enfronta? El programa, la ideologia o el lideratge? S’arracona la força de la unitat adduint que les formes o vies de trobada poden ser plurals amb un mateix objectiu, que no comparteixen a l'hora de solucionar problemes socials i aprovar pressupostos necessaris. Es demana recolzament al judici dels empresonats amb aquest escenari de divisió gens edificant. Les protestes del carrer seran la riota nacional si tots els partits sobiranistes no estan compactats com demana l’ANC i Òmnium. Això és el més important i no l’embolic de llistes interessades només de pensar les desenes d'anys de presó que demanarà la fiscalia i Vox. La trista figura d’un Parlament i consistoris barallats que no saben com repartir-se les cadires disponibles engreixarà l’abstencionisme sempre desfavorable per aconseguir bons resultats. L'art de governar, sobre la base del bon fer i el servei aliè, es fonamenta sobre la majoria democràtica àmplia de les urnes, no en la rivalitat entre partits.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 29/1/2019