L'1-O no va existir?

Amb dues setmanes de judici i la declaració d'exdirigents polítics espayols contra el procés català ja s'intueix la deriva del tribunal. A la compressió vergonyosa del temps per satisfer un calendari electoral amb retallades de videos i proves s'hi afegeix la presumpta impunitat a mentides i silencis.

Aquesta podria ser la conclusió final escoltant els testimonis dels polítics exdirigents, a menys que els policies testificals assumeixin la seva violència exercida. Rajoy no recorda les converses amb l’interlocutor/mediador Urkullu -honrat i creïble en la seva declaració concisa- sobre les garanties exigides al govern central, que mai va donar, sobre la convocatòria d’eleccions o la DUI i evitar el 155. L’exvicepresidenta Soraya no sabia res de la tropa dels piolins (qui els manava, dates, destrosses, operativitat policial). També sap poc del muntatge detallat del 155 que ella va dissenyar per acabar el “procés en liquidació” com a virreina entre Madrid i la Generalitat a través de Millo. L'exministre d'Interior Zoido no es considera responsable de l'organització i actuació policial de 6.000 agents, abans i durant la diada de l'1-O amb un miler de ferits. Passa la patata calenta al tinent-coronel Pérez de los Cobos com a màxim coordinador dels tres cossos de combat per segrestar urnes. Descoordinació, deixadesa de funcions o oblit per no assumir culpabilitats? Què dirà aquest personatge de la Guàrdia Civil al tribunal per tapar la vergonya espanyola? Tres testimonis, de moment, que sota jurament de dir la veritat ignoren saber-la, menteixen presumptament o callen, seran penalitzats per perjuri o fals testimoni? On està ara la valentia repressora justificada contra Catalunya amb versions contradictòries davant de sis jutges? Si el referèndum era il·legal o no va existir -segons Rajoy-, per què tanta moguda policial? Si ningú en sap res hauran de testificar i defensar-se les porres soles o potser les víctimes es van auto lesionar per gust i reivindicació? El judici està decantant la imparcialitat promesa per la falta de llibertat d’uns testimonis (Baños i Reguant) sancionats per no contestar a l’acusació ultradretana de Vox i la tolerància a la suposada mentida. Queda molt camí per recórrer fins a 500 testimonis. Aguantarà la societat televident aquesta degradació, l’anul·lació de proves clau (vídeos) i retallades de documents o preguntes de la defensa? Són provocacions camuflades per exacerbar els nervis del públic present i justificar així la seva expulsió? Es pretén acabar amb un judici televisat i fer-lo a porta tancada sense càmeres? Seria l'evidència perfecta d'un procediment injust. Què i a qui és jutja si el referèndum va ser una pantomima i no hi ha protagonistes i organitzadors responsables d'una violència execrable? La farsa judicial l'està corroborant els mateixos testimonis amb contradiccions i silencis al relat dels fets. El pitjor de tot és el calvari diari d'uns presos polítics i les seves famílies que porten més d'un any de sofriment. La pel·lícula s'està posant lamentablement interessant. El país viu cruïlles diverses entre eleccions múltiples i un procés amb totes les incògnites del món. Ningú vol la culpa perquè sempre és negra. Molt negra sobre successos únics en la història d’Espanya que se’ls va anar de les mans i que ara podrien netejar parcialment amb l’absolució. La maduresa democràtica del país penja una vegada més de la seva justícia.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 1/3/2019