Conegudes les candidatures de cada partit comencen les esgarrades del vot ciutadà enmig d'una divisió dintre de cada bloc: patriotes espanyols i secionistes catalans. Uns i altres abonen el camp de Vox i l'abstencionisme.
Polítics
empresonats i exiliats en les capçaleres de candidatures electorals de rang
europeu, nacional i municipal. Una situació inaudita mai vista. És un
desafiament o pressió al Tribunal Suprem en plena efervescència judicial a
favor d’aquests candidats legítims? Seran impugnades les llistes per la Junta
electoral com els llaços grocs o vetats aquests diputats i regidors sortits de
les urnes? Com recolliran les actes pertinents des de la presó o l’exili? Per
un procurador intermediari i amb permís d’Europa? Com dirigiran de lluny o
tancats el dia a dia dels ciutadans? Incògnites malignes de l’unionisme contra
uns adversaris titllats d’aparador o simbòlics. No cridem la fatalitat anticipada per a una societat que somnia amb
els millors governants efectius, que malgrat la reclusió, tenen els drets
polítics intactes. Evidentment, només
l'absolució que es mereixen podrà aixecar la barrera del lliure exercici. Motiu
de preocupació, no menor, que el repte Puigdemont-Junqueras enfrontat sigui
l’ull de l’huracà català i la negació de la CUP a pujar al ring del Congrés. Un
error de covardia quedar-se en les grades dels espectadors. Era previsible la continuïtat pugilista entre republicans i postconvergents malgrat
el clam popular de llista unitària. Són conscients dels galimaties per a
l’electorat sobiranista votant? Un totum
revolutum que pot tenir repercussions irreparables. La menjadora partidista
ha guanyat per vetllar la pròpia
supervivència. D’aquí la proliferació de partits, un espai obert a més
fracturacions i la purga d'aspirants segons mèrits, fidelitat o submissió. La temuda defenestració obliga
escalar posicions de lideratge per no quedar-se sense seient. Encertar la
millor candidatura no serà garantia de desbloqueig del conflicte
Espanya-Catalunya amb el llast d'uns pressupostos penjats i la contrapartida de
l'autodeterminació. Caldrà convèncer l’elector amb l'oferta del millor producte. Fer créixer la
família republicana sense perdre clientela serà com nedar i guardar la roba.
L’amalgama ideològica resulta baladí al
ciutadà profà en política quan només té una pregunta sense resposta: qui
m'arreglarà el meu sou o la pensió per arribar a final de mes? Les campanyes
electorals quant més ferotges menys convincents. Quanta més pluralitat més
dispersió de vot, desfavorable a la participació. L'abstencionisme sempre ha
estat el causant del fracàs i el refugi partidista per justificar mal
resultats. Quan l’abstenció s’apodera
d'uns comicis cal qüestionar-se: què s'amaga en aquest món polític
d’aparences, de pactismes opacs o de llautó? Servir o servir-se? El ciutadà vol
un govern i uns regidors altruistes per damunt de la pròpia butxaca. Qui ha
tastat el poder, per què li resulta tan difícil deixar-lo? Què té de llaminer o
d’addició? La cursa preelectoral -ja activada- es preveu frenètica i
acarnissada entre candidats emergents de primàries molt simples, amanyades o a
dit. L’independentisme sense plenitud en
mans del Tribunal Suprem, Waterloo i la guerrilla sobiranista serà el plat fort del camp de batalla
nacional. Tindrem els governs que ens
mereixem?
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 13/3/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada