Coalicions electorals de llautó?

Conegudes les candidatures de cada partit comencen les esgarrades del vot ciutadà enmig d'una divisió dintre de cada bloc: patriotes espanyols i secionistes catalans. Uns i altres abonen el camp de Vox i l'abstencionisme.

Polítics empresonats i exiliats en les capçaleres de candidatures electorals de rang europeu, nacional i municipal. Una situació inaudita mai vista. És un desafiament o pressió al Tribunal Suprem en plena efervescència judicial a favor d’aquests candidats legítims? Seran impugnades les llistes per la Junta electoral com els llaços grocs o vetats aquests diputats i regidors sortits de les urnes? Com recolliran les actes pertinents des de la presó o l’exili? Per un procurador intermediari i amb permís d’Europa? Com dirigiran de lluny o tancats el dia a dia dels ciutadans? Incògnites malignes de l’unionisme contra uns adversaris titllats d’aparador o simbòlics. No cridem la fatalitat  anticipada per a una societat que somnia amb els millors governants efectius, que malgrat la reclusió, tenen els drets polítics intactes. Evidentment,  només l'absolució que es mereixen podrà aixecar la barrera del lliure exercici. Motiu de preocupació, no menor, que el repte Puigdemont-Junqueras enfrontat sigui l’ull de l’huracà català i la negació de la CUP a pujar al ring del Congrés. Un error de covardia quedar-se en les grades dels espectadors. Era previsible  la continuïtat pugilista  entre republicans i postconvergents malgrat el clam popular de llista unitària. Són conscients dels galimaties per a l’electorat sobiranista votant? Un totum revolutum que pot tenir repercussions irreparables. La menjadora partidista ha guanyat per vetllar la pròpia  supervivència. D’aquí la proliferació de partits, un espai obert a més fracturacions i la purga d'aspirants segons mèrits, fidelitat o  submissió. La temuda defenestració obliga escalar posicions de lideratge per no quedar-se sense seient. Encertar la millor candidatura no serà garantia de desbloqueig del conflicte Espanya-Catalunya amb el llast d'uns pressupostos penjats i la contrapartida de l'autodeterminació. Caldrà convèncer l’elector amb  l'oferta del millor producte. Fer créixer la família republicana sense perdre clientela serà com nedar i guardar la roba. L’amalgama ideològica  resulta baladí al ciutadà profà en política quan només té una pregunta sense resposta: qui m'arreglarà el meu sou o la pensió per arribar a final de mes? Les campanyes electorals quant més ferotges menys convincents. Quanta més pluralitat més dispersió de vot, desfavorable a la participació. L'abstencionisme sempre ha estat el causant del fracàs i el refugi partidista per justificar mal resultats. Quan l’abstenció s’apodera  d'uns comicis cal qüestionar-se: què s'amaga en aquest món polític d’aparences, de pactismes opacs o de llautó? Servir o servir-se? El ciutadà vol un govern i uns regidors altruistes per damunt de la pròpia butxaca. Qui ha tastat el poder, per què li resulta tan difícil deixar-lo? Què té de llaminer o d’addició? La cursa preelectoral -ja activada- es preveu frenètica i acarnissada entre candidats emergents de primàries molt simples, amanyades o a dit.  L’independentisme sense plenitud en mans del Tribunal Suprem, Waterloo i la guerrilla sobiranista  serà el plat fort del camp de batalla nacional. Tindrem els governs que ens  mereixem?

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 13/3/2019