La gàbia electoral

El guirigall de candidats a les llistes electorals no és cap encís per al votant condemnat a una tria infernal o a l'abstencionisme per no trencar-se la closca. Per a uns i altres continuarà la vida tancats en la mateixa gàbia dissenyada a mida per uns polítics supervivents. 

Tots hi estem atrapats. Polítics i apolítics. Votants i abstencionistes. De dretes, d'esquerres o del centre. Republicans, lliberals i conservadors. Un gàbia de partits revoltats. Per al ciutadà profà i al·lèrgic a les urnes o que en renega obertament també n´és un dret democràtic. Després, però, no es queixi del malviure en una gàbia rovellada, incòmode i estreta amb més impostos i retallades per no haver escoltat el cant dels ocells més seductors i afinats. La gàbia política ens la dissenyen els arquitectes polítics a la mida del seu modus vivendi on intenten encapsular el màxim de parroquians seguidors de les seves prèdiques electoralistes. El votant ignorant o seduït cegament per les paraules sense fets, cada dia escassegen més. Tots presumim d’un màster en política. Davant del dubte i desconfiança l’única escapatòria es l’abstencionisme, el gremi del passotisme. El partidisme de mala fe revestit de pell d'ovella es delata per si mateix durant la legislatura, si aconsegueix surar en aquesta riuada tèrbola. La ideologia no ven per si sola quan prima l’egocentrisme de supervivència. Dos exemples il·lustren la tesi. La dreta espanyola dividida en tres fronts nuclears (PP, C's i Vox), si opten per una Espanya indivisible, per què no demanen el vot unitàriament? A Catalunya, el sobiranisme català obstinat en l'autodeterminació del poble, per què tanta diversificació i trifulgues per aconseguir un objectiu suposadament comú? Quants d'aquestes coalicions estan convençudes de la independència amb cara i ulls i no la utilitzen  com a esquer de pervivència?  En època etarra el PP alimentava el seu graner de la lluita antiterrorista, malgrat negar-ho sempre. Amb el suflé secessionista català, quins partits se n'aprofiten veladament sense convicció i quins assumiran les últimes conseqüències d'empresonament, si van mal dades? Tres comicis seguits donen per canviar molts ocells, uns per piular massa -refilen desafinadament-  i d’altres, els piocs, que només aspiren no perdre la menjadora granívora penjada dintre sempre plena. La lluita per les llistes ho han demostrat sobradament. Pocs ocells han emprès el vol voluntàriament per alliberar-se d'un dolç captiveri. Se’ls expulsa. Són més els que forcen la tanca per entrar-hi. Massa galls en un galliner? La tria  està en mans del ciutadà. No perdem l'oportunitat del millor concurs per compartir la nostra gàbia amb dignitat, llibertat i democràcia respectada.

Ramon  Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 20/3/2019