Judici d'un poble

Sabem que 2,3 milions de catalans van votar per la secessió territorial. Quants votarien només per a una Catalunya fiscalment  lliure de Madrtid no pagant més impostos del compte? Com a bons catalans, primer la butxaca, sense claudicar de les ideologies legítimes.



El dia 1-O no van ser 12 presos polítics jutjats i els exiliats qui van desoir Moncloa i els seus tribunals. Van ser 2,3 milions de votants desobedients. Per què no estan tots en la sala segona del Tribunal Suprem per ser interrogats? Per raons òbvies. Les represàlies reals necessiten noms i cares visibles capdavanteres per a un escarment públic i col·lectiu. Dos milions no poden ser  engarjolats. Cap poble camina a les palpentes sense un lideratge. El poble hebreu, esclau del faraó egipci, va ser lliure gràcies un líder messiànic. Tot sobiranisme renaixent, amb vocació d'Estat propi, ha de conquerir l'alliberació trencant motllos immobilistes. No s'entén al segle 21 la resistència al diàleg i a parlar de tot sense exclusions. Si el terme autodeterminació fereix i ha esdevingut tabú espanyol, la democràcia del país és immadura, en estat de transició dictatorial. És el "no puedo y no quiero". Per què? Resposta callada per humiliant: l'Espanya d'avui no podria subsistir sense el 20% del PIB dels catalans. Només plantejar-s'ho ja és incórrer en delicte. Tot està ben lligat pel règim monàrquic. Si el sobiranisme català aparqués la secessió territorial -temporalment- a canvi de revelar-se el misteri de les balances fiscals efectives entre Catalunya i Espanya, tampoc ho permetrien. La població catalana no sap què paga de la seva butxaca i què rep de l'Estat central cada dia, més i any. Per què  se'ns nega també? Perquè de saber-ho hi haurien més independentistes. La veritat no juga al seu favor i ofèn un pacte fiscal equilibrat i just. Artur Mas ho va intentar infructuosament el 2012. És un segon tabú econòmic intocable, l'arrel del primer, amagat sota la catifa de la indivisibilitat constitucional. Com es justifiquen 40 anys aportant més del compte? Cada conselleria hauria d’exposar amb detall  què rep i què paga a Madrid. Catalunya no necessita cap FLA. Seria autosuficient sense fraus fiscals. De què es pot parlar, doncs, a més del temps, futbol i xafarderies del cor? Polítics, poseu el dit a la nafra dinerària tots units. Això no comporta presó, sedició ni desobediència. Només l’exhibició d’un govern centralitzat injust, espoliador i antidemocràtic, pregoner d’igualtat utòpica sota l'imperi de la seva llei a mida. En què difereix del colonialisme d'antuvi? Líders sobiranistes, esteu fracassant i desil·lusionant amb la vostra desunió i renúncia electoral -CUP- per  bloquejar el Congrés i fer d'altaveus. No és predicar al desert. És contradictori cridar la  lluita pacífica i veure les vostres palestres intestines. La base social de la independència s'enforteix des de la unitat, la butxaca i les urnes electorals. No es combat la injustícia, la repressió i el 155 només amb simbolismes grocs. L’alliberació de 7,5 milions de ciutadans d’abusos fiscals seria la millor força per recuperar presos represaliats i exiliats. La transversalitat econòmica comuna, primer. Després, els drets ideològics verticals i diferencials d'identitat històrica, que una majoria imposi per les urnes. La desobediència fiscal massiva ha de ser el trampolí cap a una legítima secessió republicana -  mitjançant un referèndum-,  si no canvien d’una vegada i  positivament les regles de joc de l'Estat espanyol envers Catalunya.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 26/3/2019