El judici del procés està exhibint falsedats i mitges veritats en boca dels protagonistes policials. Al tribunal se li gira feina molt complexa si no dóna credibilitat als videos autèntics denegats a ser visionats sobre els fets abans de dictar sentència.
Les
declaracions dels encausats van ser d'optimisme pur sobre el procés El segon
bloc sobre la no malversació, una evidència de contradiccions sense proves
inculpatòries demostrables. El tercer, el policial, un màster de mentides.
Pérez de los Cobos, Trapote i Gozalo esperaven fer un passeig militar amb els
seus homes en cada centre de votació. Entrar, requisar urnes, materials i
marxar. Que donarien una lliçó a la
passivitat dels Mossos. Al no ser així, inventen la patranya de la
violència amb muralles humanes de l'independentisme revolucionari (futurs CDRs)
i el vodevilesc Fairy de Millo, per justificar la intervenció amb garrotades
proporcionals -mai càrregues, diuen- i 1.000 ferits que quasi ignoren. El
comissari autonòmic Castellví trasllada la responsabilitat al govern de
Puigdemont obstinat en el referèndum. Finalment, sabem qui capitanejava la
tropa enfurismada dels "a por ellos"
i com es va mal configurar la tela d'aranya d’un comandament descoordinat i
caòtic fruit de reunions tenses en dies previs. És el puzle que ha de confegir el
tribunal de Marchena destriant el relat de falsedats greus analitzant al detall
uns vídeos autèntics, fins ara denegats ser visionats, imprescindibles per
dictar una sentència imparcial. El quart bloc de la desobediència serà un
maremàgnum de difícil conciliació amb culpabilitats compartides i molt disperses.
Un conflicte polític en aigües judicials tèrboles és un còctel pervers de la
confusió per escarmentar un poble rebel a la sagrada unitat patriòtica decapitant
els seus líders amb la inhabilitació permanent o més anys de reclusió entre
barrots. Una població unida és imbatible. La desunió és garantia de fracàs,
comprovat per un exèrcit de 6.000 agents policials. Els polítics sobiranistes
desavinguts en prendran bona nota electoral? La desobediència esdevé legal i no
delictiva quan es defensen drets universals d'autodeterminació, bressol de
moltes nacions europees, el fonament de
la llibertat humana i del progrés popular si ho exigeix una majoria democràtica.
És una absurditat negar un referèndum pactat que el temps i una condemna o
l'absolució faran canviar el nombre d'adeptes i votants. La unitat del
partidisme sobiranista serà la clau de la proximitat o llunyania de la data. Els
gens de la història viva i en constant
mutació expansiva no tenen aturador. El futur republicà de Catalunya serà
producte del tsunami i la tenacitat del present.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 8/3/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada