Nacionalismes legítims i legals

L'orgull de la diversitat espanyola és una utopia. Quan es pretèn dur a la pràctica resuscita l'extrema dreta amb els seus eslògans uniformistes. D'aquí ve el procés català pacifista en defensa dels drets no reconeguts i maltractats. El 28-A tindrem una nova mostra de la intolerància estatal.

Parlem d’errors lingüístics, polítics, històrics, constitucionals i autonòmics imperdonables. Equiparar el terme nacionalisme a radicalisme, colpisme o extremisme és confondre drets, realitats socials a costa la convivència pacífica d'un país secular divers. És negar l'evolucionisme de la voluntat humana lliure.  El nacionalisme català és nefast i combatible i l'espanyol l'únic positiu, unificador i ortodox? Una comparativa paradoxal odiosa. La Constitució parla de l'Espanya plural. De nacions, regions, autonomies i nacionalitats sense matisos despectius. Això equival reconèixer els nacionalismes diferenciats dels conciutadans, visquin on visquin, amb les seves peculiaritats regionals de llengua, costums, tradicions i drets estatutaris legalment aprovats pels respectius Parlaments i referendats per les urnes. Per què la unitat espanyola mal interpretada  vol decapitar una legislació votada i escrita? En un duel polític de debats i mítings  entre partits, en una campanya electoral insultant i agressiva, és immoral  fer servir d'escut i llança defensiva els valors democràtics intransferibles de la llibertat ideològica individual. No existeixen votants bons i dolents en democràcia. Seran  les majories pactistes  que en surtin les responsables de l'ús que en facin al formar govern, sense exclusions, respectant o transgredint la confiança rebuda. També inclou el dret  a decidir en un referèndum inevitable. Si una majoria de catalans o de bascos opten per un autogovern peculiar i diferent de la resta d'espanyols, no acceptar-ho és repressió. Qui trenca, aleshores, la  convivència  impedint la pluralitat constitucional? Un Estat democràtic efectiu mai és immobilista per principi. Recentralització, il·legalització de partits, eliminació de TV catalana, unificació escolar nacional amb el flagell del 155 perpetu seria un retrocés antidemocràtic al colonialisme espanyolista que no tolera divergències legítimes fora de la uniformitat patriòtica. D’aquí neix el procés català, trencar la simetria econòmica abusiva i revalidar en públicament la sobirania política catalana perseguida. On està la versió socialista del federalisme plurinacional? Res a veure amb la restauració d'un Estatut legal trossejat, senyor Sánchez. Catalunya no pot encaixar-se novament en una Espanya compressora i opressiva. Qui ens ha dut fins aquest fangar de desconcert? Un mar d'indecisos tenen l'última paraula. Una batalla ferotge per impedir una dreta devoradora de drets i llibertats. Diàleg, autodeterminació i referèndum continuaran essent els tres murs després del 28-A, governi qui governi, amb esperit neocentralitzador sota un comú denominador: el domini de la riquesa del país des de Moncloa. Polítics i jutges d'una democràcia espanyola qüestionada,  teniu assignatures pendents d'examen abans d'exhibir un màster com a servidors d'un poble lliure d'injustícies.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 24/4/2019

-