Torna la censura del règim franquista?

Abans d'entrar en campanya electoral oficial ha començat el joc de qui la diu més grossa. Tornarem a la censura franquista prohibint la llibertat d'expressió? Les divergències de criteris fan més difícíl al ciutadà la tria del seu vot. Així no es guanya i es perd la dignitat.



Qui és la Junta Electoral per imposar restriccions verbals sensates durant la campanya? Si la democràcia d'Espanya és de les més madures d'Europa- diu Pedro Sánchez-, per què  dubten de  la majoria  d'edat  dels seus ciutadans responsables? On està el diàleg permanent i la panacea del relator? Vetar la lliure expressió digna és un bloqueig i ofensa a la intel·ligència humana. És com dir què hem de menjar i pensar, com i quan respirar  per no ser còmplices d'un delicte polític creat a mida en dies d'abstinència quaresmal. És una censura de pensament en tota regla com en el més pur franquisme contra la llengua catalana i el seu ús en textos escolars. És la democràcia marca Espanya? Fereix la seva sensibilitat haver d'admetre la realitat de "presos polítics" i "exiliats" com a conseqüència d'errors judicials, encadenats i polititzats, abocats a una sentència de dubtosa imparcial. Volen rentar-se les mans imposant  silenci als altaveus de la ràdio i televisions públiques catalanes. No ho aconseguiran o molt tímidament per no enrarir la vida privada dels seus professionals. Quanta més prohibició, més desitjos i necessitat d'expandir la veritat amb el vot meditat que es porta dintre fa temps. És ignorància mediàtica creure que creixerà l'unionisme amb la catalanofòbia. El simbolisme de llaços i cartells ressorgirà amb més ímpetu i gosadia l'endemà de les eleccions. El caliu sobiranista és manté latent com demostraran les urnes, malgrat el desencís de les llistes fragmentades, que poden ser més pernicioses que el color groc per als espanyolistes, malauradament. Sabrem a qui assenyalar com a responsables, si es dóna el cas d'un entorpiment del procés, o a l’abstencionisme. És irrisori pretendre censurar uns i permetre dir barbaritats esperpèntiques a la dreta del país contra l'avortament, el feminisme i l'autogovern de Catalunya. Utilitzen el partit de C's de portaveu anticatalanista. Amb Vox i PP formaran el tripartit de Moncloa, si Sánchez no en surt viu de les pròpies  brases i necessita dels independentistes. O bé C´s i socialistes. Sabem que un poble avesat a picar pedra no emmudeix quan té raó, cada dia amb més veus europees a favor d'un referèndum irrebatible. Gràcies, ministre Borrell per incentivar el sobiranisme amb la seva rabieta des d'Alemanya negant la reforma constitucional majoritària. Senyor Iceta, per a vostè els indepes necessiten el 65% de vots per ser reconeguts. I per als unionistes? Fa temps que quasi el 80% de catalans  reclamen una consulta pactada,  quan  en democràcia universal el 50% més UN vot és suficient. Una relliscada més i mal rectificada, impropi d'un segon virrei socialista de Catalunya -Fairy II- en vistes a un nou 155 modernitzat i controlat per engreixar les arques estatals. Políticament, anem de farsa de farsa abans  de la campanya oficial de promeses i mentides. Senyors de la Junta Electoral, actualitzeu el vostre diccionari a la democràcia del segle 21 sense sectarismes ni depuracions. Cada país i Estat té el que es mereix. Siguem conseqüents i justos en les decisions  com a votants i organitzadors del sistema per no engendrar més crispació.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 2/4/2019