No juguem amb el Sol

Torna la fal·lera fotovoltaica particular amb el Decret oficial d'Autoconsum Elèctric. El canvi climàtic, l'escassedat de recursos naturals i un medi ambient més net exigeixen mesures subvencionades amb la riquesa solar desaprofitada que té el país.

L'energia solar és gratuïta i universal, no la captació. No és patrimoni de cap Estat ni de les companyies elèctriques en perjudici dels inversors. Ho saben bé els lleidatans que van canviar fruiters per camps fotovoltaics. Països nòrdics i centreeuropeus amb radiació solar minsa són més autosuficients. No aprofitar-la és endeutament i més pobresa per al país. Ningú és propietari del Sol que no està en venda. Ara torna la inquietud comercial de l'energia solar subvencionada a nivell familiar i col·lectiu amb el Reial Decret d'Autoconsum Elèctric que coincideix amb la puja tarifària de la llum (4%). Casualitat? Resumint, es presenten com  tres vies  segons el tipus d' inversió i la cobertura: captació solar diària mínima i directa per reduir la factura mensual, substitució total del subministrament extern amb bateries d'emmagatzematge i l'ampliació de plaques per invertir els excedents. Un panorama engrescador a primera vista, però, poc competitiu encara, tenint en compte els anys d'amortització i l'envelliment dels elements (les bateries, especialment) que cal  renovar. Invertir per oblidar-te del rebut de llum o per fer negoci? Els serveis municipals públics haurien de ser models d'estalvi comunitari (enllumenat de carrers, escoles, CAP, Casals, zones esportives). Seria la font de les subvencions particulars i de l'autonomisme particular, a més de la reducció de l'IBI i la gratuïtat de permisos. Una instal·lació fotovoltaica petita (30% de la factura mensual) ronda els 5.000 €. Un segon nivell de consum  unifamiliar integral, entre 10 i 12 mil euros. El tercer no té límits segons l'ambició exportadora. El repte del mercat energètic renovable passa per l'abaratiment global del watt instal·lat, el rendiment solar tecnològic i la vida útil dels components. Oblidar-se dels costos degut als cicles de càrrega i descàrrega i la conversió de voltatge són trampes al solitari. La reducció dels anys d'amortització gràcies les subvencions és la clau de l'inversor juntament amb la seguretat jurídica de l’administració estatal. Com garanteix cap nou impost a l'usuari solar ni per raons d'impacte  visual?  És més la contribució solidària al medi ambient net més que l’estratègia de negoci. El mapa de radiació solar i de la força eòlica  en el marc dels microclimes de Catalunya dóna per ser totalment autòctons energèticament. Només falten polítiques inversores públiques i particulars frenades pels monopolis elèctrics del país que ens condemnen ser dependents de la importació energètica molt cara. La disminució de recursos naturals per la producció elèctrica d'origen nuclear, hidràulic i tèrmic consciencia a nous  consumidors pensant en futures generacions i el canvi climàtic. Són d'agrair les plataformes comarcals impulsores de les energies renovables des de la municipalitat. Especial menció i reconeixement al grup local “Som Energia Osona”. Aquí la democràcia també exigeix sobiranisme energètic.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 16/4/2019