Estratègia de conflictes

En principi, tot tipus d'eleccions es convoquen per millorar situacions enrarides i servir la ciutadania. No per crear barralles entre els candidats. La proximitat és un factor d'agrair com a estratègia per solucionar conflictes.

La funció del polític és solucionar-los o crear-ne de nous? Aquesta paraula s'ha fet viral en període preelectoral. Es convoquen comicis avançats per la conflictivitat política enquistada. És el nucli i cor de les querelles judicials, la reina dels debats agressius, la perla dels insults polítics recíprocs, la punta de llança de les excentricitats ideològiques, el frontispici del diàleg utòpic de que molts en parlen i pocs l'accepten per por a fer-se realitat. Qui el menysprea s'amaga  sota la llei inamovible i el 155. En definitiva, una suma de nyaps i bunyols greus en una suposada democràcia  modèlica per a Europa. L'espectacle de la precampanya és preocupant per les insídies entre partits egocèntrics i manipuladors, dividits i distants d' una ciutadania confusa més abocada a guardar-se el vot. Com i què ha de decidir enmig d'aquest fangar, envoltat de xacals depredadors de paperetes amb mentides i mitges veritats? El votant no vol  participar en una marató d'obstacles i conflictes. Vol gaudir d'un passeig de solucions acompanyat de líders exemplars. És vergonyosa la cursa de baralles entre candidats per abastar el mateix os: Catalunya. El nucli electoral nacional. Sí, hem tocat os fa temps.  És el que queda del pernil on s'hi ha llescat durant dècades de tort i de través. Per què Catalunya és l'ull referencial del 28-A arreu d'Espanya? Aquest país no té més objectius propis de creixement que mossegar la democràcia i la llibertat dels catalans? Prou d'encasellaments i tòpics polítics retrògrades. Cada ciutat i poble camina al seu ritme. Per què els mandataris no escolten la veu majoritària de la societat? Poso un segon exemple esfereïdor de desavinença política: l'eutanàsia. El ciutadà atrapat en aquest límit vital  no pot entendre perquè el Congrés espanyol no  evoluciona  agafat encara de la moral sui generis dels prelats franquistes i la religió d'un Estat aconfessional, en teoria. L'administració no pot segrestar la vida privada de cada ser humà, tant per néixer com per morir. La llei ha d'obrir portes despenalitzades, sense cap obligació individual -evidentment- de ser aplicada, amb el respecte més escrupolós a la dignitat humana. Un debat complex sobre el dolor que escapa de l'ètica i la política. Un conflicte més que en una campanya electoral no pot ser obviat en nom del ciutadà que el viu avui o potser demà. L'amenaça de presó mai pot ser el fre contra un dret inherent a la llibertat. Candidats, feu política actualitzada per servir el poble, no per servir-vos de les urnes i sobreviure quatre anys en el bagul de l'amnèsia interessada.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 9/4/2019