Decàleg de la conciliació familiar (4)

L’educació és la combinació de tres: pares, fills i docents. Els primers no poden renunciar a les obligacions de tot progenitor, primer dret dels fills. Aquests es deuen als pares com a educadors biològics o per naturalesa i als tercers com a col•laboradors i ensenyants. El vincle social que es forja és imprescindible per mantenir íntegres i en sintonia la potestat paterna i el prestigi del docent. El triangle es trenca per lògica quan un dels costats es desvincula o s’esvaeix.

En una societat plural i competitiva no tot és permès per liderar una posició i defensar uns privilegis sense concessions. Hi ha prioritats naturals que sobrepassen el poder i que tot sovint es veuen trepitjades sense cap escrúpol. Aquest oblit o falta de consideració ens porta a delimitar responsabilitats sectorials per fer encaixar degudament en el temps i l’espai el rol de cada estament en el “memoràndum” de drets i deures, que podríem recopilar en un decàleg de la conciliació familiar:

1 -Els drets de l’infant i l’entorn familiar passen per davant del món laboral de l’adult quan no es poden conciliar ambdós alhora. La indefensió del menor ha de ser protegida per llei natural amb els recursos d’acompanyament permanent i la docència corresponent a l’edat.

2 –Els responsables més immediats dels fills són els pares, no els avis, veïns, cangurs o el mateix centre escolar. Aquests darrers actuen i substitueixen de forma subsidiària als progenitors; mentre els tenen encomanats a la seva tutela per raons diverses, sigui de dia o de nit, en són responsables.

3 –La legislació laboral vetllarà perquè els horaris feiners dels progenitors s’adaptin al màxim a les necessitats dels fills menors en el transcurs de l’any. La flexibilitat dialogada entre amos i treballadors s’imposa perquè almenys un dels dos (pare o mare) pugui fer costat als fills fora de l’escola. És de força major quan el nucli familiar és monoparental.

4 –Els horaris escolars oficials s’adequaran a les necessitats pedagògiques més adients en cada etapa educativa perquè ni l’excés d’hores diàries, ni un calendari massa llarg provoquin estrès o poca efectivitat en l’aprenentatge. Uns descansos lectius intertrimestrals evitaran la rutina i el cansament escolars.

5 –El calendari laboral anual de l’adult s’emmotllarà en la mesura del possible als períodes de descans dels fills per compartir més dies i hores de convivència, sense haver de recórrer a segones persones o grups d’esplai sistemàticament.

6 –Totes les entitats governamentals, empresarials i sindicals s’implicaran de forma consensuada perquè els períodes vacacionals siguin més coincidents entre pares i fills per facilitar la conciliació horària. Però, l’administració no té perquè assumir els costos econòmics de l’ocupació dels menors quan no estan a l’escola ni amb els seus progenitors.

7 –Els docents recobraran el prestigi social com a tals, si tenen tot el recolzament familiar. Ells són els responsables directes de la instrucció acadèmica en primer lloc i els segons educadors dels alumnes que tenen encomanats.

8 –La renovació pedagògica dels professionals de l’ensenyament els obliga a reciclar-se de forma assídua durant el curs per preparar els períodes de docència i avaluar honestament el rendiment de l’alumnat. Com a condicionant, s’exigeix de l’administració més inversió, recursos humans i tecnològics.

9 –La societat civil i la llei d’educació catalana (LEC) especificarà la relació escola-pares per fomentar la col•laboració educativa, caminar paral•lelament en els seus objectius i evitar interferències competencials poc positives en els dos àmbits.

10 – Es promourà la recuperació dels valors de la responsabilitat, l’esforç i la dedicació per aconseguir la maduresa, l’exigència i el rigor acadèmics. Si els alumnes i els fills veuen, respectivament, en els professors i els pares aquestes qualitats, no tindran excusa per deixar la pràctica del bon exemple.

Deu principis que s’inclouen en dues proclames de canvi “sine qua non” per fer-los assumibles:

Primer, s’adaptarà l’horari feiner del treball de l’adult als drets dels menors per estar tots a casa a les sis de la tarda (si som Europa).

Segon, es modificarà el calendari anual suprimint ponts, reduint o traspassant festivitats a caps de setmana, per crear nous espais de descans durant el curs escolar per a pares i fills conjuntament.

El concepte “conciliació” és polivalent, però molt concret aplicat al nucli familiar: obligacions compartides, horari, calendari, vacances, escola i pares, empresa i treball, etc. Aquests elements de relació estan actualment en crisi i en perjudici greu del lideratge educatiu a casa i a l’escola. S’han diluït les competències d’uns i d’altres. Tal desorientació és font de conflicte on els principals afectats són els fills i els seus resultats acadèmics. Per això, la societat ha de retrobar el camí perdut en aquesta simbiosi de família i escola, per retornar-li el caràcter educatiu amb plenitud. Només amb una actitud de diàleg i afrontant els canvis pertinents, atrevits i profunds que calen, podrem renovar l’ensenyament del país que té un abast més extens que l’entorn autonòmic.

Ramon Mas Sanglas
Docent – Prejubilat
21/2/2009