La impopularitat d’una vaga és ben coneguda. Més nefasta encara quan té repercussions sobre els menors, aliens directament al conflicte dels adults. Però, és un dret jurídic legal. Poc o res podríem objectar a la vaga si l’eficàcia de la mateixa fos previsible. Sabem que la probabilitat és molt escassa o nul•la, perquè serà la tercera repetició de la jugada. L’endemà sortirà el ball de xifres més absurd de participació per part dels dos bàndols i la promesa mútua de tornar a la taula negociadora. La ridiculesa d’aquesta vaga radica en el pols entre la tossuderia o amor propi d’un conseller i la força sindical radicalitzada. La ferida d’anteriors confrontacions no ha cicatritzat, ni ho farà mai mentre el procediment sigui la imposició unilateral i no el diàleg. No poden asseure’s d’una vegada i menjar-se l’orgull tots dos?El desencadenant de la confrontació: més hores lectives voluntàries i la proposta de començar el proper curs el 7 de setembre a canvi d’una setmana vacacional al febrer. Dues excuses banals que irriten al personal docent sense aportar cap solució als pares ni a la millora acadèmica. Deixeu-vos de posar benes a ferides superficials quan la malaltia del sistema educatiu és cerebral. El camuflatge de la pobresa econòmica del departament i la covardia, amaguen el problema de soca-rel: la falta de conciliació familiar entre l’horari escolar dels fills i la jornada laboral dels pares. Reformem sense pal•liatius tot el calendari festiu i les vacances a l’estil europeu i no caldrà apedaçar res. A les sis tots a casa. La quadratura del cercle és impossible.
Ramon Mas Sanglas
Sta. Eugènia de Berga
23/2/2009
http://ciutadans-reus.blogspot.com/2009/04/opinion-de-la-ciudadania-cartas-al.html
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=591536&idseccio_PK=1006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada