Nous calendaris i horaris per conciliar la vida familiar

Intentar la conciliació familiar amb el calendari laboral anual i el calendari escolar actuals és pretendre la quadratura del cercle. És imprescindible una reforma estructural profunda i agosarada dels dos per canviar l’horari feiner de l’adult i els períodes vacacionals familiars a l’estil europeu estàndard de forma pactada. On són les excel•lències del nostre model educatiu finlandès que tant ens enlluerna en els informes Pisa i Bofill? Finlàndia imparteix 656 hores lectives anuals i Catalunya 964 amb la sisena hora (308 més). Ells són capdavanters del rànquing europeu en rendiment i nosaltres cuers. No és prioritària la quantitat, sinó la qualitat que configuren progenitors i mestres alhora. Allà, a les cinc de la tarda els pares estan a casa amb els fills per compartir instrucció i educació. No es deslliguen de l’escola i no es veuen obligats a aparcar els fills amb hores extraescolars, davant del televisor o la consola. A les onze tothom descansa per posar-s’hi a les 7 del matí. Els seus hàbits de treball i esforç estan més predisposats perquè ignoren les fanfàrries nocturnes mediterrànies i els after hours esbojarrats dels nostres caps de setmana.
Cal canviar mentalitats, revisar dates festives nacionals, autonòmiques, locals i escolars en temps laboral. Sobren els ponts ocasionats per diades religioses impròpies d’un estat aconfessional (Reis, Puríssima) o institucionals (Diada, Hispanidad, Constitució). Haurien de passar totes als caps de setmana, dilluns/divendres o desaparèixer. El dia 2 de gener el món europeu reprèn l’activitat laboral després de deu dies de parada (no el 8-10 de gener). Aquesta reestructuració donaria per afegir dos blocs addicionals de descans de 10 dies als alumnes, no als professors: a mig febrer (Carnaval) i a principis de novembre (Tot Sants) a l’estil francès (els alumnes deficients voluntaris poden fer repàs de matèries bàsiques a l’escola, no per càstig). Això són raons pedagògiques. Els docents podrien preparar el període lectiu següent i fer cursos de formació a canvi de tres setmanes de juliol i l’agost sencer de vacances. Una redistribució de les vacances dels pares faria més viable la compatibilitat dels dos calendaris: laboral i escolar, sense arribar al paral•lelisme total.
El clima imposa fronteres: 30 de juny in extremis (millor 3ª setmana) per acabar, i el 7 de setembre per començar el curs, amb una setmana després i abans, respectivament, per al professorat.
Amb l’alliberament positiu de la dona que històricament assumia més exclusivament el rol de mestressa i educadora directa dels fills, han canviat les necessitats socials. L’escola no n’és la culpable del conflicte. La cruïlla de convergència o aproximació només és factible amb nous criteris consensuats entre el govern, empresariat i sindicats. Recordem l’eslògan ugetista: “a les sis tots a casa”.Siguem europeus amb fets, no paraules i pedaços estèrils.

Ramon Mas Sanglas
Docent
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090225/53648166891.html

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=587727&idseccio_PK=1006&h=