“Poderoso caballero, don dinero”

Amics comentaristes teniu tota la raó del món. S'ha acabat el bròquil amb la LEC i la crisi. A “currar”, que els mestres tenim fama de ganduls. Què és això de 18 horetes de classe o menys? Tots 24 lectives. Totes 30 o més en el centre, res a casa (i a fitxar, si cal). Sindicats i polítics s'han casat amb les grans patronals, AMPES, Associacions,... La UGT, subvencionada pel PSOE=PSC ha de callar si vol mamar (ha fet el sord moltes vegades). USOC, com sempre, ha fet el llit a CiU, patronal pura. ERC per no perdre la poltrona del govern s'ha de baixar els pantalons davant els dos anteriors. Ja té la mala experiència de l'Estatut, i vés a saber el percal econòmic intern que té, dividida en 3 o 4 trossos. Només ICV ha estat més agosarat al costat de CCOO per cantar les quaranta en alguns temes de la LEC. Tot plegat, que les arques del govern s'han de mantenir el més plenes possible (carregades de dèficits) a costa de la butxaca dels papis de la concertada i la mà d'obra generosa dels professors amb plantilles més reduïdes. Res de retallar hores, augmentar-les. Homologació, sí, però, a l'alça. Serà el pa nostre de cada dia amb la LEC que paulatinament s'anirà aplicant amb el nou cos de docents catalans, nous convenis dretans en la concertada i privada,...Pública de nom, però homogeneïtzada amb la concertada. S'invertiran els termes i les aspiracions dels treballadors. NO compte l'opinió dels mestres ni les necessitats pedagògiques dels alumnes. Ni controls externs a Primària ni al final de l'ESO. Contents amb sabates noves, però, que treballi el veí d'Europa, perquè aquí ja es passa de curs sense cap mena d'esforç i es regalen les notes. No es pot repetir curs per falta de places (que són cares). A Pisa i Bofill ja no els deixaran obrir més la boca. La disfressa de la LEC ja taparà els pecats.
Mentrestant les patronals continuaran fent el seu agost a costa d'educació del país. L'escola que cobra, vesteix, i té més prestigi. Visca la mort del Pacte Nacional per l'Educació. Final de la pel•lícula.
En resum, tenim el que ens mereixem per no lluitar TOTS PLEGATS. La unió fa la força. Com que passem d'afiliació, dels sindicats de veritat, ells passen de nosaltres. La força no està en el sindicat, està en TOTS els treballadors. Ens acontentem amb el que tenim? A callar, doncs, i a treballar. Qui paga mana i les portes estan sempre obertes.

Ramon Mas - Fòrum Osona
6/3/2009
http://www.osona.com/noticia/14302/mestres/escola/concertada/reclamen/canvis/nova/llei/educacio