Fracàs escolar confirmat a Primària

Amb els nous resultats acadèmics oficials a sisè de Primària de Catalunya (64.000 alumnes), els informes Pisa i Bofill revaliden els seus resultats anteriors sobre el fracàs escolar del país, en contra de la tesi del Departament que fa poques setmanes relativitzava les seves estadístiques. Parlem de percentatges concrets absoluts, independentment de la seva recuperació en etapes posteriors, que és d’esperar, parcialment.

El 25% dels alumnes (excloent els nouvinguts de menys de dos anys) no arriben als nivells mínims en matemàtiques, català i castellà, tres àrees bàsiques. Molt possiblement no aniran sobrats en les matèries restants, fet que els posa en la llista de potencials repetidors (sis/set alumnes per classe), que no podran fer-ho, malgrat les seves greus mancances, per falta de places escolars. Començaran l’ESO amb un dèficit de coneixements elementals que podran arrossegar i perjudicar la secundària, a la que s’atribueix el gruix de tots els mals del sistema educatiu vigent.

Falten poques setmanes perquè rebi llum verda la nova llei catalana educativa (LEC) que no contempla per normativa cap examen extern vinculat a la repetició de curs al final de cada nivell educatiu, si no el superen. Els docents i els sindicats s’han cansat d’exigir-ho formalment al llarg de la tramitació parlamentària. La promoció sistemàtica de curs amb múltiples qualificacions negatives i manipulades, -no és permès fer-ho amb més de tres assignatures pendents-, ha desmotivat als alumnes i ha desacreditat al professorat. L’aprenentatge engrescador i l’autosuperació és història, llevat d’honroses excepcions que són mal vistes moltes vegades entre companys. Significatiu i clàssic el fet que l’alumnat de zones socioeconòmiques més solvents, que pot pagar-se classes extraescolars o que resideix en un entorn cultural millor, reïx per damunt de l’estudiant de les classes socials més desfavorides. Que reflexioni el Departament en la deshomogeneïtzació efectiva dels centres escolars i apliqui bé el repartiment dels recursos: plantilles, concerts i contractes programa.

Les antigues revàlides, records de plans educatius del passat, ara titllades d’anacròniques, donaven pautes als educadors i a les famílies, perquè els examinadors neutrals eren aliens als docents habituals, com succeeix amb la selectivitat actual .No serien tan traumàtiques aquestes proves dels 18 anys si haguessin experimentat abans exàmens externs semblants, a nivell de quart de l’ESO i a sisè de Primària.

En definitiva, que sense la cultura de l’esforç, en el nivell i edat que correspon, i els mitjans per repetir curs a qui li calgui, no farem de l’ensenyament català un model eficaç per preparar els futurs ciutadans, -malgrat la llei acabi de sortir del forn-, per falta de recursos, objectivitat, exigència i respecte als pares i als professors.

Ramon Mas Sanglas
Docent