Pregó i campanades per la LEC

Acaba de néixer la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Benvinguda sigui la primera criatura educativa autonòmica. És la germaneta petita de la LGE (1970), de la LODE (1985), de la LOGSE (1990) i de la LOE (2006). Ha tingut una gestació laboriosa i moguda, però, un part poc traumàtic, gràcies a una majoria de polítics experts en ginecologia. Les seves germanes, derogada una i majors d’edat les altres, excepte la quarta que començarà P4, han passat per un cúmul d’aventures dignes d’una novel•la de tots colors. Els germans petits en poden aprendre dels grans si els models són bons. Quin futur li espera a la petita LEC?

Els pares del bebè l’han acollit de forma ben diversa. Per als partits majoritaris, les patronals i l’escola privada concertada és l’alegria de la casa, gran motiu per a una repicada joiosa de campanes amb aires pasquals, perquè els porta un pa força generós sota el braç, malgrat l’època de recessió. En canvi, per a d’altres docents i sindicats, com a padrastres imposats o potser oncles, pensen que la LEC és la fillastra adoptiva que ve a usurpar part dels drets i del patrimoni que havien rebut de les anteriors herències. Les campanades del bateig, per aquests, tenen una cadència esquerdada. Per a qui l’avortament del Pacte Nacional de l’Educació ha frustrat tota esperança, el repic és esmorteït i fúnebre. El somni d’una xarxa única de servei públic a Catalunya ja és aigua avall.

No obstant, deixem passar el temps, que el nadó creixi i camini. No jutgem ni li pengem prematurament cap cartellet. Redreçar un arbre, tort per a alguns ulls, sempre és possible de petit. Si el diàleg i el consens han faltat al llarg de l’embaràs, la pediatria pot aportar un bon treball durant el creixement de la criatura. Li caldrà unes revisions freqüents i unes dietes equilibrades per part de tots els seus procreadors que l’enforteixin, sense oblidar les vacunes de rigor.

Només em queda, nena LEC, desitjar-te una llarga vida i un bon servei a tots els ciutadans catalans. Has vingut a treballar i per a servir, no a ser servida. Els teus pares no t’ho posaran fàcil. No els facis enfadar i comporta’t. Si entre ells es discuteixen per tu, mira d’entendre’ls i no els engeguis a pastar fang. Ja aprendràs que alguns adults som egoistes i moltes vegades no sabem compartir. Tu, hauràs de fer d’àrbitre neutral en moltes circumstàncies. Ser imparcial, no vol dir escoltar i acontentar el més poderós, a qui més et prometi, sinó qui tingui la raó. Pensa sobretot en els més necessitats i els pobres, afavorint la cohesió social. Un petó carinyós i que per molts anys et pugui recordar victoriosa per la teva feina ben feta.

Ramon Mas Sanglas
Docent
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090701/53736408574.html