Rics rucs i savis pobres

Si per Constitució som iguals davant la llei, també davant del dret cultural L'equitat intelectual no pot ser trencada per discriminació econòmica legislada. Gran error del model Wert, si progressa. 

Vet aquí la nova marca universitària del model Wert. Vol dues tipologies d’estudiants: els fills de de papà sense problemes de butxaca amb un coeficient de rendiment sota mínims i els becaris trencacolzes sotmesos a una nota mitjana superior. Universitaris de caritat amb una nota de 6,5 per accedir la facultat i els potentats que podran comprar l’accés amb un 5 ras. L’exclusió del pobre s’haurà de reconquerir amb l’esforç titànic any rere any per guanyar-se la beca i continuar la carrera, mentre amb un simple aprovat passarà de curs qui no tingui maldecaps econòmics. Aberració mai vista en temps dictatorials. És la pedagogia del neoliberalisme o la segregació classista sota l’abrigall de la crisi econòmica i l’excusa cultural? Prou amagatalls de privatització, ministre. El més greu, no obstant, les odissees que esperen als futurs titulats. Qui trobarà feina dins el país? No seran els més brillants tampoc, que hauran de traspassar fronteres, sinó els rucs rics que tindran les portes obertes gràcies la mateixa clau dinerària. Perdrem cervells ben formats que enriquiran cultures de fora i seguirem supeditats a dirigents mediocres. Mil exemples il·lustren l’escalada laboral en funció de la renda familiar o el padrinatge i no pel mèrit personal guanyat a pols. El món polític n’és un patró.

Una vegada més el sistema educatiu espanyol centralitzador erosiona el dret de la igualtat cultural amb una discriminació anticonstitucional. La riquesa té moltes cares, a més de la pecuniària. El saber personal no té preu –afortunadament no es compra- i no ve donat per la deessa fortuna ni cap herència milionària. El savi creix, no neix. La saviesa no és patrimoni exclusiu dels afortunats, malgrat ser un braç consistent quan l’acompanya el valor de la constància. Si a nivell acadèmic el llistó del 5 és la vara del rics i el 6,5 la dels pobres, la vida de cadascú s’encarregarà de qualificar-los sense arbitrarietats. Tant erroni és perjudicar o catapultar l’universitari capacitat per manca de recursos com malbaratar diners públics en becaris irresponsables. Rectificar es de savis o que s’ho creuen. Prou experiments en educació. No es juga amb el pa que tots necessitem per créixer més i millor.

Ramon Mas Sanglas – 25/6/2013