Desafiament polític de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC)

El confusionisme de llengües va ser el fi de la Torre de Babel. La indefinició política de nacionalistes (CiU) i independentistes(ERC) portarà el caos electoral per diferències semàntiques?

El refredament del tsunami independentista té unes causes i uns responsables: la dispersió de les llistes electorals, la pugna interna pel lideratge i l’estructura immobilista dels partits. La por a perdre poder adquisitiu en les urnes els porta a nous matisos de vocabulari i la indefinició semàntica. CDC renega del mot "independentisme" al proclamar-se "nacionalista". No són sinònims pel votant ni les seves conseqüències programàtiques. Prou d'amagatalls i jocs. La societat catalana és exigent i no mereix ser la joguina del torn polític. S'acaba el temps d’ambigüitats, dissensions i confrontació per abastar vots i justificar el continuisme. El poble no està en venda. Vol i busca servidors d'una Catalunya viva, diferent i respectada. L'ultimàtum té una resposta: la creació d’una plataforma de la societat civil. Una candidatura potent de tecnòcrates apolítics, temporalment, ¿pot ser una solució alliçonadora al catalanisme polític encallat o el foment de més dispersió en les urnes? Sempre quedaria una sortida intermèdia amb la incorporació d'aquest exèrcit d'experts en les files independentistes sense dilacions, si foren ben acollits i no com a simples voluntaris. El tot o res està en mans del poble i els representants directes, no imposats. L'elector intel·ligent del 27-S canviarà el xip de la supeditació.

Estem en la cruïlla d’una multiplicació de coalicions que paralitza el procés i alimenta els indecisos esmicolant el gran objectiu comú del sobiranisme. Mentre la refundació política sigui el centre neuràlgic dels partits, l'atenció a la ciutadania és nul.la. "Ni fugint del capitalisme d'amiguets" (Joan Herrera), ni "aprenent la lliçó del govern central" (Junqueras) contra Catalunya, "ni la moderació per lluitar contra Podem" (Rull), ens obrirà cap porta a la independència sense la renúncia de criteris egoistes. Les crítiques recíproques  autodestructives enforteixen l'argumentació de l’adversari que no aconsegueixen fer callar amb la raó, la unitat i els sufragis, segons els darrers sondejos.

Si CDC ja no és independentista per no perdre el lideratge gràcies els escons de UDC, ¿quin serà el nucli del seu full de ruta? Volen curar-se en salut, no burlar-se de la llei, però sí, dels votants? Què hi diu ERC a qui demanaven llista unitària? Ha fet aigües la llei electoral desbloquejada –continuen les candidatures d’amiguisme- i la llibertat individual del vot parlamentari, dos pilars de la democràcia. Aquest anquilosament  dista enormement dels processos sobiranistes europeus, Irlanda o Letònia, per exemple. Dos camins paral·lels, poble i polítics, no confluiran mai. El ciutadà votarà si sap què fer el 28-S. Vol una agenda ben definida per separar-se o no d’Espanya, no meres hipòtesis de conveniència per fer subsistir políticament els partits i sumar escons. Les eleccions 27-S no seran uns exercicis d’indulgència sinó de transcendència per decidir el futur de forma plebiscitària, per bé o per mal.

Ramon Mas Sanglas – 10/3/2015