Mòbils en les aules, deures nous

Una escola avantguardista no s´hauria de resistir a les novetats tecnològiques degudament controlades. Ha començat el debat social sobre la conveniència i abast del mòbil en les aules com a eina de treball.

La potència immersiva de la tecnologia digital ha desfermat una nova polèmica en les aules, l'ús del mòbil. Un debat afegit al clàssic dels deures escolars i la poca conciliació horària entre pares i fills. Drets dels alumnes a disposar del mòbil a la classe i l'obligació d'ensenyar a fer-ne  un bon ús, ¿una tasca de l'escola o dels progenitors? La societat escolars -pares, professors i la mateixa direcció- està dividida davant d’uns avenços interactius inevitables. No pot repetir-se el tot o res tan qüestionat que els centres educatius van tenir en la incorporació del portàtil fa pocs anys. Les eines són instruments per optimitzar l'aprenentatge dels continguts i procediments, mai un substitut de les facultats humanes. És tant absurd vetar un progrés tècnic imprescindible en la vida quotidiana com posar una màquina polivalent en mans d’una criatura sense el control dels adults. Els drets i els deures han de passar inexorablement  per la implicació dels pares que costegen l’aparell i de l´escola amb una normativa clara del seu abast en el recinte escolar i a l’aula, amb una doble finalitat: evitar la distracció o perill i ser un complement pedagògic de cultura. Quines seran les fronteres permissives i d'utilitat que tindrà dintre i fora de la classe? El mòbil, ¿quan pot esdevenir un element perniciós per a un adolescent o infant? Quan els adults no es posin d’acord compartint criteris aleshores es prendrà la llibertat arbitràriament. Serà per un dèficit de relació escola-família, normalitzada als països nòrdics, per manca d’un seguiment assidu de les activitats acadèmiques i normes compartides. La incompatibilitat horària laboral dels pares respecte de l’escola i el calendari vacacional diferent porta el distanciament. En aquesta proximitat rau l’èxit i la qualitat detectada pels informes Pisa i no en la quantitat d´hores anuals o els deures extraescolars controvertits. És indignant el lucre d'acadèmies oportunistes que prometen acabar amb el fracàs escolar miraculós dedicades a ocupar uns néts que no tenen avis cangurs fins el retorn laboral dels pares. Sobre la base d’entretenir els fills i no d'educar neix la demanda paterna dels deures de casa, més que en la necessitat curricular de reforçar conceptes explicats o de formar l’alumnat en la responsabilitat. Si els rendiments escolars són diferents per què els treballs extraescolars han de ser iguals? Posar uns exercicis puntuals a mida seria un greuge comparatiu negatiu o un estímul?

Una segona constatació que marcarà la implantació escolar del mòbil serà la diferència socioeconòmica entre famílies i el nivell cultural, estretament vinculats. Disposem d'un estudi comparatiu entre les rendes dels pares, el bagatge cultural familiar i la fluïdesa verbal dels fills dels primers anys. A més hores de convivència paterna l'infant rep un major impacte oral de paraules que s’incrusten en un cervell tan dúctil. Temps i repetició són dos factors determinants en la maduració cognitiva i conductual al costat d'uns educadors actius, a més de la socialització de la llar d'infants. Som conscients que la cultura mediterrània  difereix de la centreeuropea i nòrdica quant als hàbits. La flexibilitat de les parts per trencar tradicions –induïdes sovint pel clima- i rutines poc productives, com la mateixa jornada laboral partida, no és gens fàcil. El terme "conciliar" és polifacètic aplicat a l'àmbit escolar i empresarial, com la incorporació de recursos digitals sense arraconar l’esforç vinculat a la memòria i la deducció. Lluny de la robòtica el ser humà és pensant. La societat que l’educa ha de proporcionar-li tota la informació tècnica possible, però, sobretot,  formar-lo en la capacitat de triar adequadament en el marc d’uns paràmetres ètics i socials. Cada centre educatiu aplicarà les directrius de les noves tecnologies segons la normativa general de la Consellaria. Però, sense un consens amb els pares, la integració progressiva del mòbil en l’escola pot originar disfuncions de conductes i tenir poc aprofitament acadèmic.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 7/3/2015