Independència del país o partidisme?

Amb l'entrada de nous personatges civils al cercle polític del sobiranisme sembla que quelcom es mou a favor de la unitat. Busquem la independència de país, no a la carta  de cada partit.

 

Els polítics sobiranistes s'omplen la boca parlant del model escocès i quebequès amb un full de ruta sense fissures, mentre aquí cada partit imposa la seva brúixola a uns ciutadans desconcertats que es pregunten: quina i com serà la Catalunya independent que necessitem i volem? És la de cada partit o la del poble? No volem triar entre tres o quatre models paral·lels d'independència en funció dels colors polítics del Parlament. Només volem votar Sí o No a una sola Catalunya feta Estat propi amb estructures separades d'Espanya, pactades degudament, gràcies la força majoritària de les urnes. D’entrada, res d'unilateralismes. No ens interessen gens ni mica les aspiracions particulars de CiU, ERC o CUP i altres, malgrat que legítimes. Aquestes formacions polítiques són simples instruments mitjancers per aconseguir el fi de la independència. Si són eines que destorben el bé comú, que miren de reüll i no frontalment el futur de Catalunya, no ens calen. Seran ignorades. No obligueu a la ciutadania haver de triar entre partits i el seu racó independentista, perquè serà un fracàs col·lectiu a favor de l’abstencionisme. En defitiva, la batalla sobiranista perduda. Total recolzament al jutge Santi Vidal de no presentar-se el 27-S "si m'obliguen escollir". Ha entrat aire fresc de la societat civil al món polític enrarit. Si seguiu tancant portes i finestres quedareu tots contaminats. Fulls de ruta egoistes, caminets particulars cap al castell del partidisme, seran repudiats per un electorat que ha demostrat unànimement tres anys seguits ser enemic del capellisme i les divergències. En una Catalunya plural hi cabem tots, però no amb un govern fragmentat des del seu naixement. És l'hora decisiva de la concentració per una causa comuna sense escarafalls. Quin sentit té pregonar la independència amb cartells informatius diferents en cada partit? Quantes independències sortiran a la subhasta? Això és crear dilemes i confusió al votant mig convençut per desdir-se. ¿Com podem imaginar-nos una campanya electoral del Sí amb marques blanques per intentar vendre el mateix producte en benefici propi? Mantenir la unitat espanyola ho tindran fàcil els detractors secessionistes aprofitant la mateixa desunió sobiranista. Senyor jutge, intenti convèncer i imposar la seva filosofia de la lògica assenyada per no haver de plegar abans del 27-S. Queda mig any perquè el poble dirimeixi sota la batuta d'una directiva política unificada i de país o malavinguda, malgrat unes aparences d'unitat poc efectives. La pluralitat ideològica és natural en democràcia. Incomprensible la disparitat de criteris dintre la mateixa corda del procés per respecte a les prioritats i veus del poble. Concretant: els dissenyadors de l'edifici d'un nou Estat està en mans de la convicció consensuada i la capacitat dels polítics per servir a la independència -no el partidisme-, però, seran els ciutadans que donaran el vistiplau per anar-hi a viure o continuar en les dependències actuals mal ens pesi.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 23/3/2015