El 27-S no serà un assaig polític

Eleccions és sinònim de moguda. Cada partit polític està buscant les aigües més tranquil·les per pescar. Els farà falta un bon esquer perquè els peixos cada dia tenen l´olfacte més fi.

Quan s'acosten eleccions comença el joc de les cadires i el tremolor de les brúixoles polítiques en busca del nord més rendible. ICV i el PSC fa mesos que estan desnortats. Se'ls destenyeix la camisa en cada bugada assembleària. És el desgast per la rutina professional de tants anys que cal limitar en benefici de la dignitat dels escons i el bon servei. L'art de la política no és cap marató de resistència electoral. Cada coalició adopta estratègies pròpies de defensa. El conservadorisme d'UDC -per exemple- utilitza les rebecaries del vaivé contra el seu soci convergent més adaptat a les exigències del progressisme.

Què en queda de la unitat i del pacte signat pel dret a decidir del quintet pro consulta del 9-N? La ventada del Tribunal Constitucional se l'endugué com un feix de palla. Del puzle en queden peces en reconstrucció. ICV ha decidit canviar de rumb novament. Ara aparca el federalisme apostant per una Catalunya lliure dintre d'una Espanya plurinacional. Com es compagina ser amo i mosso alhora? De l'ecosocialisme català rajarà aigua clara mai? Gràcies, Romeva, per la lliçó de lògica i transparència. Com la UDC volen pescar fins l'última hora abans de consultar la militància amb el risc de perdre barca i mariners. Els flotadors ecològics d'esquerra no són cap garantia de salvament -cas grec- , ni el bagatge unionista de Duran  remant a contracorrent dels companys de viatge. Després de tres anys d'intolerància constitucional, querelles, sentències i recursos encara pretenen anar de redemptors d'una causa perduda? El 27-S està a tocar. El ciutadà vol una embarcació segura, no una pastera inflable d'últims auxilis. Esperem que el seny d'ICV torni amb ERC i CDC, llimant teòriques discrepàncies socials amb el govern, abans de ser engolits per l'espanyolisme de Podemos. Un Estat lliure associat és  una secessió utòpica sense assumir els riscos de la desconnexió real.

Els assajos de laboratori són perillosos. Poden ser explosius el dia de l’enlairament. El polític vocacional té bon olfacte i escolta per connectar amb les necessitats de la seva clientela. La bona política neix de les inquietuds populars i s’acompanya d'un coixí econòmic sostenible. Catalunya fa tres-cents anys que va iniciar la reconquesta. Tres, que ha dit formalment prou al recentralisme estatal en demanda d'un estatus quo compartit o separat, però just. Queda una sola porta per recomptar les voluntats del poble i decidir aquest futur: un referèndum oficial. Esgotades les vies del diàleg, les eleccions autonòmiques inapel·lables -que el votant convertirà en plebiscit amb la majoria del Sí o del No-, desvetllaran la gran incògnita. Una derrota sobiranista seria acatada pels separatistes. En cas de guanyar, ¿per què Espanya no hauria d'avenir-se a negociar bilateralment sense impediments? Les regles del joc són recíproques i els programes electorals oberts i negociables. Cap impugnació podrà contradir uns resultats legítims i democràtics. Si la maquinària electoral està ben sincronitzada amb el factor humà -polítics i ciutadans- el procés està cridat a canviar la societat nacional abans d'acabar l'any.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 3/3/2015