El tramvia, el cotxe i la Renfe

El Tramvia de la Diagonal a debat dels barcelonins.  A costa dels veïns comarcals que van cada dia a treballar a la capital? Tenim dret a solucions raonables i a ser escoltats.

Els barcelonins tornen a debatre un tema viari amb la patent de l’exclusivitat. Un error de vista curta. La capital catalana és una confluència d’habitants residents, forans i estrangers. La complexitat viària de l’eix urbà més important no pot simplificar-se amb un tramvia. Els tres mitjans de comunicació del titular estan estretament interrelacionats i faciliten o entorpeixen la mobilitat conjunta de Barcelona fins les seves rodalies en sentit comarcal molt ampli. La polèmica que envolta les quatre  propostes de remodelació del Tram de la Diagonal  –a part de la cinquena de no fer res- no té sentit sense una visió global del caos circulatori intern, les rondes i fora de l’àrea metropolitana. Sense analitzar totes les causes que el provoquen i les mesures preventives que cal emprendre a gran escala, en el temps i l’espai, el tramvia serà un nyap més del centre urbà. El cúmul de mals està encadenat, sense oblidar el factor contaminació in crescendo. Per encabir un Tram efectiu –sigui pel mig o lateral de la Diagonal- cal buscar-li un nou espai exterior, a menys que sigui soterrat. S’ha de prescindir d’elements rodats actuals, començant per uns possibles vehicles particulars. Aquests milers de turismes i furgonetes que entren, treballen i surten de la ciutat, per a on passaran per arribar al seu destí? Dues alternatives a canvi d’un transport públic, ràpid, eficient i freqüent: deixar el vehicle privat a l’entrada de la metròpoli en uns aparcaments gegantins en cada punt cardinal de Barcelona (a preu mòdic o gratuït) o bé deixar-lo a casa a canvi d’un servei ferroviari modèlic de Rodalies. Unes llançadores permanents de connexió entre el pàrquing i el centre serien més que imprescindibles, vitals. Convèncer al conductor que ve del Maresme, Vic, Manresa o el Tarragonès perquè agafi el tren es requereix abans una obra d’enginyeria de la Renfe, més que difícil amb unes estructures obsoletes i combois tercermundistes. Fer 70 km en 1.00h (Vic-St. Andreu Arenal) sense parar –teòricament-  és un rècord vergonyós de velocitat. Per més inri, només són dos trens al dia. La resta necessita 1.20h de mitjana fins Pl. Catalunya. Suposo que R1, R2 i R4 pateixen mals semblants. A qui entusiasma dedicar dues hores i mitja de la jornada per anar al treball sense comptar el desplaçament interior? No es demana la rapidesa de l’AVE, però sí un mínim de 120km/h. Planificar el tramvia en primera instància és començar la casa per la teulada. Si presumim de demòcrates, el consistori barceloní hauria de donar veu als ciutadans implicats en una qüestió quotidiana que afecta mitja població de Catalunya.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 28/6/2017