Eleccions a la carta

Aquesta és l'única i terrorífica raó contra el referèndum: el resultat. No se'n refien de les enquestes favorables perquè els sondejos estan sotmesos al vaivé de molts factors canviants.



Autonòmiques estàndard, si guanya el NO el dia 1 d'octubre. Constituents, si triomfa el SÍ per formar el Parlament del nou Estat  republicà. Dues opcions derivades d’un referèndum unilateral en mans dels catalans. Per fi els ambigus (CSQP, Podem i Comuns) s'hauran de mullar o abstenir-se. La neutralitat no existeix  pels demòcrates. De no celebrar-se pel segrest de les urnes (“cop d’estat”), per impediments judicials o policials de força major és proclamaria una DUI emparada en la Declaració universal d'autodeterminació dels pobles. Seria el tercer supòsit amb conseqüències desconegudes. Què els convé més a uns i altres en aquest menú a la carta? Analitzem els tres escenaris. Els sondejos són favorables al sector unionista, numèricament. Un tactisme actiu a favor del NO amb arguments persuasius de tolerància els podria portar a la presidència de la Generalitat en forma de tripartit  o de quartet. La derrota sobiranista minvaria el coratge per remuntar un fracàs moral a més del possible rebuig constitucional dels partits i programes secessionistes. Contràriament, un SÍ guanyador aconseguiria l'objectiu del catalanisme republicà vinculant. En cas de conflicte en el mecanisme del procés el tribunal d'Estrasburg faria d'àrbitre inapel·lable. Per impedir-ho el pitjor camí seria la repressió. Totes les coalicions presumeixen de diàleg –inexistent- i propers a la ciutadania sense explicar les entranyes dels respectius programes a favor de la pertinença a Espanya o de la seva sortida. Tots prometen solucions al maltractament reconegut de que és objecte Catalunya en diferents estadis, sectors i èpoques. Quines propostes en concret? Restituir un Estatut originari és involucionista. Refer la Carta Magna i reconèixer la plurinacionalitat territorial, una discriminació pels menys afortunats. Declarar la simetria fiscal del cafè per a tots, el continuisme de la incongruència que ens té atrapats: iguals a l’hora de cobrar, però, diferents a l’hora de pagar. L'única realitat és acceptar que som plurals per llengua, economia i cultura, l’antagonisme de la recentralització. Disposem de tres mesos per descobrir-la si el referèndum anunciat arriba a port, malgrat a bots i empentes. El Parlament hauria de planificar debats televisius d'informació i aprovar una partida econòmica per optimitzar la campanya oficial de 15 dies per a tots els partits sense excepció, en funció del nombre d'escons actuals. Qui la rebutgi a tal efecte que la retorni a les arques comunes. El ciutadà no pot anar a les urnes fent actes de fe i d'esperança en els governants. L'astúcia sobre la llei de transitorietat té uns límits en el temps. Si tots propugnen el bé de Catalunya i d'Espanya no s'entén la por, els recels  i tants silencis en un moment crucial. Menys encara la persecució judicial per abatre l'adversari en un camp polític o tancant els ulls com si res passés. La incertesa només es combat amb la gosadia i la veritat.

 Ramon Mas Sanglas -Sta. Eugènia de Berga, 19/6/2017