Data, pregunta i urnes

El tauler del Congrés viurà en directe l'última jugada política sobre el referèndum amb un final sense solució amb tota probabilitat. El pitjor és que la democràcia no pugui decidir el seu futur per desacord dels seus polítics.

L’escalada verbal contra el procés català  preveu una traca històrica sense  sortida airosa. Enunciar  data i contingut de la papereta amb resposta binària és fàcil. Exposar urnes i que no siguin confiscades, difícil de pronosticar. El "no és no" de Pedro Sánchez a les polítiques de Rajoy s'ha traduït en un "sí rotund" contra el referèndum. Tot s'hi val contra Catalunya per preservar la centralitat. Només obre un  finestró al reconeixement d’una  plurinacionalitat confusa per donar oxigen al finançament de Catalunya  sota la unitat indivisible i d'acord amb el PP. Una ratonera federal utòpica per sotmetre a votació nacional la qüestió catalana. Han decretat un setge al procés amb lupa. Puigdemont busca suports i portes a nivell mundial. La resposta a la instància feta a la Comissió de Venècia no ha estat satisfactòria. Vista la recomanació de pactar amb l’Estat, el president anirà al Congrés, no a sotmetre's al veredicte parlamentari ni a l’escarni públic tipus Ibarretxe, sinó explicar a Rajoy el desig últim de negociar amb dignitat abans d’aprovar la llei de transitorietat unilateral si rep el darrer cop de porta. Sap la reacció i les interpel·lacions del cara a cara. Mai podrà ser titllat de reticent al diàleg aconsellat pel Cercle d’Economia i Europa. No hi va per ser decapitat en nom del poble català i enterrar el full de ruta que seguirà més viu amb un “i després, què?” Sense solució no hi ha final de camí, que ni els mateixos espanyolistes més benèvols saben o volen trobar. Eleccions autonòmiques? També seran impugnades si guanya l’alineació independentista en vots i escons? Serà recorregut al TC tot programa i formació secessionista per atemptar contra la sagrada unitat o per similitud terrorista? Si el suflé del sobiranisme ha baixat lleument per les represàlies, unes eleccions vinculants i legítimes el remuntaria ipso facto. La lletra de la transició matarà l’esperit d’una renovació urgent? Amb  comicis repressius no sortirem del fangar per dues raons: els gens democràtics hispànics –colonials- no tenen la qualitat dels gens nòrdics i perquè el marc econòmic espanyol seria asfixiant sense la contribució catalana. Com reactivar un estatus  injust i inaguantable? La balança de la resignació regressiva o la rebel·lió està en joc. La claudicació de la resistència espanyola amb un concert fiscal específic per a Catalunya a canvi de no marxar s’ha esvaït fa temps. Estan ancorats en la simetria i la igualtat, irreals en la pràctica. Només un miracle de mútues concessions in extremis evitarà la catàstrofe autonòmica. Als dos blocs enfrontats s’hi afegeix el nucli dels ambigus (Comuns i CSQP) que es reserven el dret a decidir sense escollir res per covardia política i no equivocar-se mai. Són el paraigua i els escons dels indecisos preocupats per la bona imatge de la neutralitat i la conveniència. Una vegada més apel·lem al dret internacional d’autodeterminació dels pobles per a un desenllaç pacífic i acordat.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 5/6/2017