Crisis del PSC i el referèndum

Les diatribes entre els governs de Madrid i Barcelona s'aguditzen i multipliquen. Ara entren en joc les alcaldies i els municipis. Moltes batalletes sobre urnes, locals, funcionaris, cens... difícils de controlar alhora en 800 pobles.

La primera sotragada del partit s’incuba el 2012 amb el naixement de l'independentisme. L'anunci del secretari Pere Navarro (2011-2014)  de "no posar pals al full de ruta de CiU i ERC" era una revifalla aparent d’un tripartit en cendres. La signatura del Manifest sobiranista va separar el gra de la palla del partit amb la diàspora de figures rellevants pel desacord al dret de decidir real, no ideològic. Els principis democràtics de fidelitat no estaven tan arrelats com semblava per por al cisma de la família socialista nacional. Els dos extrems de la corda -el catalanisme dels convençuts i l'espanyolisme del PSOE- van tensar-se fins reduir el partit a uns mínims desconeguts.  D’aleshores ençà la bancada parlamentària del senyor Iceta s'ha trobat més còmode amb C's i CSQP. Amb el PPC manté distàncies fent pinya constitucional per no contaminar-se del sobiranisme català.  El pecat de desobediència votant contra la investidura de Rajoy enlloc d’abstenir-se amb el PSOE va ser perdonat amb una multa. El retorn a la casa paterna de Pedro Sánchez ha estat premiat amb càrrecs pertinents per a N. Parlon i M.Batet. La prohibició de somniar amb la consulta  de  l’1 d’octubre  els cou a l’anima. Per tradició han portat  sempre els gens de les urnes dintre –dos tripartits-, a diferència de la dreta impositiva per ditocràcia. Un PSC  proper al poble fins els anys 90, voldria escoltar-lo. Els lligams al PSOE no els permet despenjar-se. Eviten així transgredir la Constitució que voldrien reformar per encabir la nació catalana, però, necessiten del PP. Veus discordants d’alcaldes socialistes diuen SÍ a un referèndum per votar NO a la secessió. Ho faran a títol personal per no trencar la disciplina de partit  i evitar sancions.  Aquesta crisi de conviccions internes s’anirà estenent en positiu arreu dels municipis? Un consistori no pot prohibir les urnes ni el dret de participació dels seus habitants malgrat en minoria. La consciència  està per damunt de la ideologia política. Els mandataris locals no poden fer d’àrbitres i jutges del bé i del mal respecte el compliment o desacatament de la llei, catalana o espanyola. Podran regular l'ús de locals públics per impedir-hi la celebració consultiva, però mai en una ubicació particular. De donar-se tals extrems, les conseqüències no serien agradables per a ningú. Les properes eleccions autonòmiques o constituents passarien factura severa. El PSOE ha anestesiat el PSC. Si el referèndum no arriba a bon port, com esperen i desitgen, el socialisme català haurà de despertar per ressituar-se i tornar escalar.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 30/6/2017