Unilateralitat, no eleccions

El tren del referèndum ja té estació assignada d'arribada. Tindrà instal·lades les vies necessàries? Les fortes desavinences entre maquinistes ho fan difícil a tots els viatgers.

 

Aquest és el camí triat pel govern –a la força- amb la data i pregunta del referèndum.  Queden pendents un munt d’eventualitats, actuacions i decrets fins l'1-O que els polítics ambigus condicionen per adherir-s’hi i els unionistes en fan estelles. No accepten l’objectiu de comptar-nos mitjançant una resposta de Sí/No adreçada a tots els votants catalans sense excepció. Una participació alta el farà vinculant a diferència del 9N, si s’aconsegueix torejar el segrest de les urnes i la inhabilitació dels convocants.  Com  reprimir un poble? Una paradoxa de la racionalitat com la negació a explicar-se al Congrés i escoltar alguna resposta a les 46 peticions de Puigdemont sense escarnis ni votacions, la repetició del 2014 entre  goliats i  un david. Reclamen eleccions  que només es faran amb la victòria del NO. Mai seran una alternativa a la consulta. De convocar-se, el TC vetarà els programes independentistes  o  les seves formacions? Seria més esperpèntic. De guanyar el sobiranisme en vots i escons, repudiat ara, com sortirem del laberint on tots hi estem atrapats? En democràcia les urnes sempre són l’àrbitre per formar govern i el país que volen els seus ciutadans.  Les mesures repressives contra el cap de la Generalitat, l’abolició de l’autonomia o la governança des de Madrid amb un “virrei”  seria un daltabaix  per Espanya i el món exterior. S’omplirien els carrers i places d’insurrectes després de 5 anys de sordesa permanent.  Els unionistes se’n adonen d’aquesta irracionalitat. El PPC s’ha manifestat als mitjans amb una precampanya irrisòria  tocant el voraviu dels pensionistes catalans, que 3 de cada 10 no cobrarien. Falsegen dades que els contradiu, com la mateixa corrupció. Si Catalunya amb menys atur no pogués afrontar les pensions dels seus jubilats amb una cinquena part del PIB nacional, ¿com s’ho faran les restants autonomies a les que ajuden? Atacar la corrupció del catalanisme al costat de 900 investigats del PP –alguns empresonats- és mala fe. Esperem que el PSC i C’s saltin a la palestra amb espots més persuasius per minvar el secessionisme. Que Podem i els Comuns no tirin més aigua al vi i els demanin per separat, sense més ambigüitats. Entre tants espanyolistes, no pot sorgir una sola proposta  d’encaix mutu? Una campanya electoral camuflada evidencia l’opacitat i el desinterès per pactar. És absurd mostrar-se tan combatius políticament o parapetar-se en la neutralitat que no existeix per a cap demòcrata. Que dirimeixi el ciutadà en referèndum, malgrat  a contracor. L’estatus actual no pot perpetuar-se. Decidim el futur canviant les lleis necessàries.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 13/6/2017.