La unilateralitat del 155

S'ha escrit i dit molt sobre la legalitat o no del 155. La realitat és que la seva aplicació ha canviat el modus operendi i vivendi dels catalans en detriment de la normalitat política, jurídica, social i econòmica sense albirar el final del túnel.

Aquest terme tan pervers pel poder espanyol com la DUI, el color groc d’alliberament, el nom de presos polítics i tot signe ideològic de sobiranisme té significats polivalents. Ara, sota la benedicció constitucional, de ser un sacrilegi autonòmic ha esdevingut la seva virtut nacional de retorn a la normalitat catalana. Què és l’invent del 155? És la unilateralitat oficial i legal  de l’Estat per supervisar la Generalitat de forma exprés quan ho cregui oportú, una espasa de Damocles. La panacea miraculosa contra tots els mals i contagis independentistes. És i serà l'arma intervencionista per autoritzar o prohibir després del 21-D el que calgui, guanyi qui guanyi la investidura parlamentària. Un article que ha vingut per no marxar com un àngel custodi de per vida. Si governés l'unionisme el Parlament esdevindria la reencarnació viva del 155, el terror de l’autogovern i de l’oposició secessionista. Vivim dues realitats rivals -pseudodemocràtiques- amb mitjans de resistència paradoxals supeditats a l’imperi del triumvirat dinàstic (PP, PSOE, C’s), pares de la criatura. Fins on podrem arribar? El procés no morirà i el conflicte d'interessos s'incrementarà amb dos milions de sobiranistes arrelats. La ceguesa no serà eterna a Europa. El model escocès de consulta trigarà aparèixer, però, s’aplicarà a Catalunya. Cada nova  fita republicana és un neoprocesisme prudent, un discurs combatiu que alimenta les noves generacions malgrat  les actituds agressives  que  sabotegen  els fonaments educatius, el sistema de salut, el tercer sector i geriàtric, cada vegada  més empobrits pel creixement d'usuaris i menys recursos. Moltes línies vermelles toparan contra el fantasma maligne del 155. No podran amb l’espoli cultural i lingüístic com han fet amb el botí de guerra de les obres de Sixena. Les argúcies estatals emprades al país basc en època etarra empresonant portaveus polítics i segrestant la premsa no funcionarà aquí amb una població més que duplicada. La ira de l’1-O descarregarà sobre nous  investigats, embargaments, més  persecucions contra la llibertat d’expressió, ràdio i TV3. El 155 farà pescar vots als unionistes catalans entre els indecisos com feia el PP amb el terrorisme basc. Una estratègia vella que també fa guanyar vots sobiranistes. La bilateralitat s’ha esborrat del diccionari polític? És una música merament electoralista de dues setmanes, amb  lletra de retrets, sense  continguts ni ponts de diàleg. El PP s’hi troba còmode malgrat la recança d’una majoria absolutista perduda per la corrupció. De tenir-la el caos seria apocalíptic a Catalunya. Estem immersos en una societat revoltada fruit d’una justícia qüestionada per la llibertat perseguida, la incertesa política i un progrés econòmic boicotejat. Cap poble, però, pot conviure encadenat contra els principis universals  d’autodeterminació. El 22-D podrem veure la primera llum i recuperar la realitat d’una normalitat objectiva?

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 13/12/2017