Urnes de la unitat o del cisma

Els set partits politics concurrents al 21-D estan fent malabarismes per guanyar-se la presidència. Un empat tècnic dels dos blocs contrincants amb un comodí en joc es veuen amenaçats pel pitjor enemic: la discòrdia interna del partidisme.

No va reeixir l’intent de llista unitària independentista. S’ha optat per candidatures separades amb objectius transversals i comuns. On són aquestes bases unificadores de confluència sobiranista? En plena campanya els votants reclamen un programa bàsic unitari desconegut: qui serà president, Puigdemont, Junqueras o uns tercers candidats? Els dos estan fora de circulació electoral directa amb un retorn qüestionat. Si les urnes proclamen Junqueras  (ERC), el jutge no tindrà res a dir? Per la mateixa regla s'hauria d'alliberar Jordi Sánchez, segon candidat de JuntsxCAT amb Puigdemont a l’exili. Els sondejos mostren un empat tècnic d'escons dels dos partits. Recaurà novament en la CUP dirimir el duel o fer noves eleccions més enigmàtiques? Hem aconseguit el més difícil durant cinc anys de perseverança. Ara defallirem per rivalitats internes? La unitat popular massiva en pro dels presos polítics sortint al carrer quasi tres mesos i a Brussel·les no mereix la bufetada dels polítics dividint el sobiranisme en benefici espanyolista. La figura del líder no és tan rellevant com restituir les institucions de Catalunya per la destrossa progressiva del 155. És l'hora de la generositat partidista i de la democràcia forta d’un govern republicà de concentració amb un relleu bianual del lideratge presidencial si calgués, no bicèfal alhora. El fracàs de la unilateralitat no admet trivialitats frontals amb l'Estat central ni cap renúncia dels resultats 1-O. Per restablir el retrocés institucional del 155 es requereix aquest pas al costat un cert temps en benefici de les necessitats socials d'emergència per recuperar el camí estable de la catalanitat amenaçada, perduda en alguns sectors d’autogovern. Només un Parlament agosarat podrà recobrar les regnes autonomistes primer –independentistes després-  i redreçar les reformes bilaterals necessàries amb objectius socials ben definits. Tinguem per cert -tot i guanyant les eleccions- que un presumpte diàleg amb Madrid seguirà sota l'imperi de la llei, sense cap tolerància i amb la lupa posada sobre la mínima transgressió. Queden judicis pendents de molts polítics controlats que poden ser inhabilitats o empresonats novament. Catalunya sempre serà la primera peça imprescindible de l'economia espanyola, i per tant, la diana permanent d'explotació fiscal si no hi posem fre amb una hisenda pròpia recaptatòria i administradora. Fem llista de prioritats des del poble, no des del partidisme. L’egocentrisme dels polítics catalans posarà en risc les urnes del 21-D? L'estimació al país es fa palès amb fets, no promeses. El poble ho ha demostrat fa anys. A què espereu, polítics, per servir de veritat?

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 10/12/2017