Veredicte de les urnes

La serenor aparent després del 21-D té moltes incògnites pendents, amb una certesa irrefutable: l'independentisme ha guanyat les elecciones. El catalanisme trobarà la fórmula de govern per refer el país amb llibertat i més progrés.

La democràcia creïble del país ha rebut l’ordre de formar govern parlamentari a Catalunya per voluntat de les urnes. Amb candidats votats i empresonats, com s'aplica i es restableix la democràcia real? Alliberació i restitució són els dos encàrrecs sorgits del 21-D per refer la convivència malmesa l’1-O i pel 155.  Suposa confrontació maliciosa d'un perdedor polític i d'un cap d’Estat partidista, no reconèixer amb paraules i fets la victòria innegable del sobiranisme català. Si ERC i JxCat, germans ideològics, haguessin compartit llista unitària de partit, els 66 escons que han tret per separat superen en escreix els 36 de C's. El poder d'un govern és la seva majoria absoluta parlamentària. L'eufòria passatgera dels taronges amaga la crua realitat de continuar en la bancada de l’oposició, haver d’assumir el marcador 70-57 i el  reconeixement de dos milions llargs de votants que revaliden l'independentisme de l’1-O, després d’una campanya desigual en recursos econòmics i candidats segrestats sense cap judici inculpatori. No queden més alternatives numèriques ni democràtiques. L’estat de salut del republicanisme actual és prometedor després del sisme policial de les porres. El poble català és especialista en curses d’obstacles aliens i en Diades pacífiques que ara la fiscalia considera fins i tot delictives. En canvi, oblida els milions de signatures del PP contra un Estatut  legal i orgànic del 2006, el pecat original i capital del conflicte que ens ocupa.  Les eleccions del 155 han estat un error tàctic i un fracàs col·lectiu del tripartit centralista.  Què hauria succeït de convocar-les Puigdemont? Ens hauríem estalviat patiments, presoners, exiliats, destrosses institucionals i unes eleccions anòmales, si l’Estat hagués garantit l’absència total de mesures  repressives. A una culpabilitat compartida - la DUI i el 155- li correspon un mea culpa bilateral per refer ponts. No es constata cap treva  després d'uns comicis atípics amb el transvasament del vot útil entre dos blocs que no obren barreres. Al contrari, noves amenaces de sis investigats més -imputats- posen en evidència que continua el foc venjatiu. No  aflora l’acostament de posicions malgrat l’oferta de Puigdemont d’una trobada segura amb Rajoy. Senyora Soraya, els caps visibles dels procés no estan “descabezados” ni el procés en situació “caput” perquè ho desitgi. Les urnes han parlat. Sense cap  DUI activada és l’hora dels 45 punts de Puigdemont amb el  retorn lliure  de tots, demanar disculpes per l’1-O i normalitzar Catalunya. El seny català, senyora Arrimades, fa segles que està arrelat a casa nostra com un patrimoni. No s’atribueixi una falsa importació espanyolista.  Senyor Borrell del PSC, per reconciliar-nos només caldrà  desinfectar les ferides obertes pel seu 155. És el moment de respondre la mateixa pregunta de Santiago Carrillo a la mort de Franco: “y  después qué?”. Després del 21-D, què? Rajoy sembla més disposat escoltar els seus homòlegs de C’s, l’oposició, que al president amb majoria absoluta. Fa por la paraula “república”? Més n’hauria de fer “dictadura i unió de poders” en una nació amb la justícia qüestionada per la desigualtat. No es pot ser jutge, legislador i govern alhora. Contradiu el seu exultant “imperi de la llei” per ser just. Queda per veure com i quan plegarà veles el 155 als ulls d’Europa i de la democràcia. El post 21D no suportarà el paraigua d’una segona transició i una Catalunya intervinguda. O renovació integral bilateral amb plena restitució de tots els drets abolits o secessió territorial és el mandat  de les urnes.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 26/12/2017