Urnes i jutges

Electoralment viurem un emocionant campionat d'escacs on les peces clau seran els jutges, fiscals i polítics. Per sort els jugadors i votants tindrem l'última paraula el 21-D fins l'escac i mat final.

Dos poders legals, decisius i enfrontats per a molts votants. El jutge manté quatre empresonats pel perill d’una “explosió violenta”, falta de penediment real i ser un perill públic com a atacants. Són hipotètics terroristes capaços de posar bombes o fer explotar metafòricament la societat? Són jahidistes o etarres? Els dos Jordis van ser pacificadors demanant calma en una protesta entusiasta, continguda i cívica. Contrasteu vídeos d'aquesta jornada (20-S) i les actuacions policials de l'1-O. On està la violència en els dos casos? El jutge té ordres polítiques de rentar imatges negres de la policia espanyola a costa de víctimes innocents. Com contrarestar tal injustícia? A cops de democràcia. A cops de vot amb un tsunami electoral sobiranista canviant revenja estatal per mobilització massiva. Demanem comptes de les sentències judicials si de veritat la justícia és igual per a tots. Puigdemont i els quatre consellers poden tornar sense ordre de caça i captura per ser engarjolats només tocar terra catalana. La trampa de la llibertat per  aplicar el rigor de la llei made in Spain com la prohibició de la Junta Electoral d'observadors internacionals el dia 21-D. El dèficit democràtic espanyol és la causa dels conflictes polítics. Fer campanya en unes eleccions convocades il·legalment pel 155 que desmunta drets autonòmics i manté  candidats presoners és la perpetració d’una anomalia democràtica. Per a Rajoy són comicis excepcionals per a la seva pervivència gracies la dependència econòmica de Catalunya. Per aconseguir-ho s’han de tallar ales:  la normalitat  lingüística, la llibertat d’expressió, de pensament i del color groc. Potser el dictador era daltònic o no estava de moda la simbologia cromàtica. Extrems d'humiliació i revenja mai vistos que no s’aturen. La por és d’Espanya, de perdre els ous d'or  del 8,4% del PIB  (16. 570 milions) que rep i deu a Catalunya (2014) segons publica la Generalitat del 155, no el DOG segrestat. Només són 10.000 milions per a Montoro. És admirable la concordança matemàtica dels economistes ministerials a costa de burros pagadors. Ara s'agenollen davant d'empresaris fugitius perquè retornin al veure perjudicada la recaptació a Catalunya per a les arques espanyoles. Boicot erràtic o incapacitat professional? Per més rentats de mans la feina bruta entre polítics i  jutges està escrita. La separació irreal  de poders ha cremat la credibilitat. El xoc s’ha universalitzat a Bèlgica sotmesa al dilema: democràcia de les urnes controlades o dictadura del 155 amb quatre hostes i cinc exiliats. Qui traurà de la garjola els presoners polítics, la força dels resultats del 21-D o la imparcialitat judicial del país? Resulta difícil de creure la segona opció amb tants precedents corruptes en molts àmbits.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 6/12/2017