Armes de repressió i d'alliberament

L'escalada de confrontació entre Espanya i Catalunya arriba als límits amb propostes oposades i amenaces. Partits de casa i de fora no troben la sortida del laberint polític. El mur de la immobilitat podrà més que la democràcia de les urnes?

Cinisme, immobilisme i submissió són tres realitats polítiques ineficients i demagògiques per aconseguir una entesa bilateral. Sánchez demana Torra que obri un diàleg a Catalunya per superar la crisi de convivència interna i el respecte a la majoria social que no és separatista, segons ell. Una afirmació gratuïta.  Els resultats de l'1-O són fets històrics. Sense urnes desconeixem si tots els catalans volen més autogovern -un nou Estatut ensucrat- o ser independents. Sr. Sánchez, oferir un referèndum estatutari després de 10 anys  d'Estatut  il·legal trinxat pel TC i d’enganyifes inversores és burlar-se de Catalunya. El poble té memòria. Barrejar convivència amb independència és una estratègia per confondre i dividir la població. Cinisme és ignorar els resultats 21D que van configurar l'actual Parlament sobiranista. Immobilisme és negar la proposta  de comptar-nos en un referèndum vinculant. Submissió  és l'acatament forçós al 'règim del 78' exhaurit amb promeses de millora que totes les autonomies reclamaran. Més peixet i més cafè per a tots és més empobriment. Les esperances posades en un govern socialista s'esvaeixen amb l'amenaça d'un segon 155 que el govern no acatarà, i menys amb  sentències condemnatòries  injustes. S'albira la repressió d'un Rajoy II socialista, l'activisme demolidor  de C's contra la llibertat dels presos polítics -guerra al groc- i la venjança del PP instal·lada al Senat i als tribunals. Són armes de mordassa contra la decisió popular lliure. 'O llibertat, o llibertat' és el missatge final de Torra a Espanya. Per què s'encaputxen els detractors dels signes d'alliberament per treure  creus, llaços i cartells  legítims? Per covardia de l'espanyolisme. Que pengin els seus símbols reivindicatius i respectin els aliens. Ha revifat l'esperit ultradretà de ruptura com a resposta al primer aniversari de l'1-O.  La governabilitat monclovita ni pot ni sap com prescindir dels escons catalans. Els dards enverinats de l'oposició intentaran fer diana en aquesta fragilitat. És el preu desafiant que pagarà  Sánchez per l'enginyeria  d'un diàleg fictici o real sobre el  procés. Desobeir o ser escoltats a curt o mig  termini. Es posaran d'acord  JxCat i ERC per no escoltar cants de sirena i no engegar a rodar el procés? Si els dos protagonistes de l'autodeterminació no van del tot units no culpeu el fracàs a Madrid només. Òmnium i l'ANC no faran de mediadors eterns en les turbulències sobiranistes egoistes. Prou de gesticulacions irrisòries com  un consell de ministres a Barcelona, la reunió protocol·lària de la comissió bilateral i una trobada de presidents sense la concreció sobre referèndum i presos. És l'Estat qui imposa la unilateralitat trepitjant una pluralitat escrita i no reconeguda amb fets. Cara o creu entre  convivència votada o desobediència a la intransigència. El pacifisme català tornarà a parlar l'11-S contra la sordesa  estatal. És la pitjor derrota de l'enemic que vol guerra i no l'aconsegueix per falta d'un adversari bel·licós fidel als principis històrics d'autodeterminació amb perseverança i civisme.

Ramon Mas Sanglas-Sta. Eugènia de Berga, 5/9/2018