Catalunya no està en venda

El negoci del conflicte català és lamentable. Amb milions no es compren ideologies ni llibertats legítimes. Quan entendran els polítics que l´última  paraula correspon al poble? No es pot barrejar inversions obligatòries amb dignitat i tribunals.

El diàleg i el procés no tenen preu. L'espiral de subhastes entre partits i governs és  una ofensa a la dignitat humana. El dret  a votar el futur del país reclamat per un 80% de la ciutadania catalana no es compra amb uns PGE excepcionals per a Catalunya. La generositat no és negociable amb la llibertat d'un poble. El 18,5% del PIB, insuficient i lluny de l'aportació anual catalana segons la disposició addicional tercera de l'Estatut (19,2%), mai serà un substitutiu de les urnes ni la torna per justificar presoners polítics. Fins ara han estat promeses buides o incompliments reiteratius en inversions reals. No confonguem principis i voluntat popular amb diners ("la pela" sarcàstica). Una oferta en números concrets és un  pas positiu respecte del govern Rajoy plantat en l'imperi de la llei, la repressió i els tribunals. Però, a Sánchez li resta el més important en aquesta balança espanyola -desequilibrada- de la negociació: admetre la intervenció internacional. La incompatibilitat negociadora entre els dos governs ha tocat fons. Una  trentena d'eurodiputats li van demanar una entrevista a Brussel·les (16 gener). La falta de temps ha estat l'excusa presidencial per no escoltar tres propostes de la plataforma europea: alliberació de presos preventius, mediació en la crisi catalana i un referèndum pactat com a solució definitiva. Per què estranya a Madrid la negativa dels diputats catalans als pressupostos estatals? Paguen amb la mateixa moneda que reben, la sordesa. L'oposició ho veu com una traïció social a les necessitats autonòmiques, al contrari del sobiranisme fidel als principis democràtics emanats de les urnes 1-O i 21-D. Només un arbitratge neutral extern podrà treure l'entrellat d'una crisi política enquistada en mans dels tribunals, incomprensiblement. La llarga farsa judicial que començarà el febrer afegirà més llenya al foc jutjant ideologies en lloc de delictes que no existeixen. Quina reacció n'espera l'Estat del poble català, divers ideològicament, però amb una majoria social convençuda que només les urnes tenen la resposta? Prou de tossudesa i de contracorrents. El pacifisme unitari sempre acaba en democràcia, guanyi qui guanyi. No és qüestió d'independència, sinó de llibertat i acatament a la voluntat majoritària.

Ramon Mas Sanglas  - Sta. Eugènia de Berga, 15/1/2019