Les urnes veneçolanes i catalanes

La democràcia de Veneçuela i Espanya està en la diana de les comparacions. Abans d'entrar a casa aliena escombra i endreça la teva. Després aplica criteris d'igualtat i de justícia a l'hora de donar consells i exigir ultimàtums.

Són dues situacions polítiques diferents, però, amb similituds estratègiques paral·leles quant a les vies de solució.  Catalunya no ha tingut que lamentar fins ara cap víctima mortal amb un miler de ferits –no és cap fotesa-, a més de nombrosos investigats, empresonats i exiliats. És sorprenent el contrast del govern espanyol en cada cas: exigència i ultimàtum per convocar nous comicis a Veneçuela i la negativa radical a qualsevol consulta a Catalunya. Quantes vares de mesurar té la democràcia espanyola? Guaidó dóna un cop d’Estat i es ven com a democràcia. Catalunya fa un referèndum (1-O) i es ven com un cop d'Estat. Les comparacions són odioses per a qui no vol escoltar-les, però necessàries quan són recursos de la veritat objectiva. Senyor Sánchez, "aplíquese el cuento, consejos vendo y para mí no tengo". Allà el problema  no és cap segregació territorial sinó la substitució d'un president legítim que no agrada a Trump i a altres mandataris. El denominador comú amb Espanya és la legalitat i legitimitat. La Constitució espanyola no impedeix enlloc l'autorització d'un referèndum autonòmic com s'ha demostrat al Congrés en dues ocasions. Falla el coratge i la voluntat política per acabar el conflicte per por als resultats de les urnes a falta d'alternatives convincents i sense enganys. Que l'independentisme no representa la majoria catalana són afirmacions gratuïtes dels detractors del referèndum. Per què s’oposen a comprovar-ho si n'estan segurs de guanyar-lo i acabarà la confrontació? No és problema de convivència sinó de llibertat i de por, únicament. N’és una mostra més la maquinària estatal  de salvament nacional que s’ha engegat arran de l’imminent judici  amb la campanya “Espanya Global” de Borrell contra suposades fake news dels independentistes. Vergonyós. El ministre no podrà neutralitzar i amagar la veritat amb versions falsificades sobre els fets 1-O a nivell europeu. Com es garantirà la promesa del president Sánchez d’un judici just malgrat l’emissió en directe?  Per què no admet la Fiscalia observadors internacionals a la Sala per testimoniar al món la veracitat de les proves contra els acusats? La imatge televisiva no és substitut de la persona física que viu el relat in situ. Una decisió tàctica equivocada en un duel democràtic vital sobre un procés històric per a Catalunya. Rectificar a temps és de savis.

Ramon Mas Sanglas-Sta Eugènia de Berga, 29/1/2019