Covardia política i falta de llibertat

La proposició de llei d’avançar o paralitzar l’autodeterminació del país ha obtingut els resultats esperats en el Parlament. La lògica s’ha imposat en els grups espanyolistes i federalistes amb el no més rotund, mentre la línia parlamentària catalanista convençuda i minoritària ha optat pel sí. No estranya l’abstencionisme del grup IU-ICV tenint en compte el doble vessant de les seves sigles. El major desconcert per a la ciutadania rau en l’actitud del partit de govern, CiU. Les seves dues ànimes podrien justificar l’ambigüitat i l’abstenció. No els falta arguments per decidir-se a favor de tramitar la llei, però, la disciplina de partit no els dóna carta oberta de vot. Trist, voler i no poder. La servitud del partidisme és la pitjor covardia del polític. El diputat no té dues naturaleses: la ciutadana i la política. A CiU li ha faltat la gosadia de deixar llibertat de vot parlamentari. Tots som madurs i no s’hauria trencar Catalunya ni el govern. A la nostra democràcia li manca rodatge. El resultat hauria estat ben diferent, i més encara, si els catalanistes socialistes no tinguessin les mans lligades per la mateixa regla de tres i la submissió a Madrid.
Ramon Mas Sanglas – 13/4/2011