Carta oberta al millor alcaldable

Admirat i anònim aspirant: T’has ficat en un camp de batalla on els guanyadors s’han de fer mereixedors de la confiança. Són rebutjades les polítiques manipulades i els seus impulsors. No obstant, crec en els pocs alcaldables de bona fe que busquen una oportunitat honrada i posen la seva credibilitat en joc estampant la signatura com a cap de llista. Dic pocs, i no temo equivocar-me. Excloc els candidats que concursen per ambició política interessada o econòmica. Als contrincants que intenten seduir la ciutadania per fer la guitza sense treva des de l’oposició, enlloc de servir i apaivagar –si cal- les impertinències veïnals. Esborro l’alcaldable cansat de la seva professió actual, buscador d’aventures, del sou d’un càrrec, del refugi laboral oportunista. No vull votar al millor jurista, economista o metge. Busco el gestor més eficient, coneixedor del poble, dels barris, de la pagesia i la indústria, dels problemes quotidians de cada vilatà i de la xacra de l’atur. El meu alcaldable ha d’aplicar lleis existents, no inventar-ne de noves. Ha d’administrar els meus impostos amb transparència i per delegació, no arbitràriament.
Senyor alcaldable, ningú t’ha forçat encapçalar una llista. El calendari electoral et lligarà per bé o per mal. És un casament temporal, un compromís amb els teus votants i no votants. Afortunadament, no és vitalici, però, t’obliga a la paraula donada. A les verdes i a les madures decidiràs tu en última instància. En les adversitats no busquis subterfugis en la crisi, en el comodí de la secretària oficial o en la mà dreta del millor regidor o del partit.
Les paperetes estan enregistrades amb el teu equip. Et resta la campanya de les promeses fàcils i mitges veritats, la paperassa i estratègies partidistes, les arrosades de vuit euros, els berenars d’entrepà fred i les botifarrades amb el míting de torn. Els temps no donen per a més. Amb un coixí a l’estómac, ¿és ven millor el vot o s’entén més bé el programa? Estalvia’t el xàfec de sermons estèrils i afalacs de grandesa. El 22 de maig no és un sorteig electoral o un joc d’atzar. És un dia decisiu per a la ciutat i el meu poble, petit o gran. ¿Per què s’ajornen i silencien tantes decisions autonòmiques i estatals fins l’endemà d’aquesta data? Amic alcaldable, tens un poder màgic fins paralitzar el país. Tant importa el color polític? Apostarem lliurement pel destí municipal de la teva legislatura. El país es vestirà de blau, vermell, verd, taronja o de senyeres, per marcar futur. Fins i tot els jubilats creuen que mai és tard. També hi seran.
Home o dóna. No tinc preferències. Només pel millor, als ulls de la majoria democràtica. La Casa de la Vila és l’àgora grega municipal, a plena llum. El consistori, obert de bat a bat, és la veu de la ciutadania, sense trampes ni trampolins. Odio pensar en el més insignificant favoritisme. Futur alcalde/alcaldessa, invita i crida el poble als plens sense reticències. No siguis aleatori o discriminador quan agafis les inevitables i maleïdes tisores. Poda el personal sobrer i els salaris superflus o desproporcionats. Serà ingrat i dur, però, necessari, abans que gravar més al teu votant, client i amo.
Alcalde o alcaldessa, el 23 de maig comença la teva marató. Si ets de secà o terra endins, no somiïs en autopistes. Els vorals són estrets i el trànsit dens. Si ets de costa i amant de la mar et desitjo bona navegació. L’horitzó és llunyà i no s’albiren els esculls a primera vista. El creuer ha d’arribar a bon port amb maregassa o mar plàcida. Si la travessia o camí et resulta inhòspit, almenys, no t’untis els dits. Si caiguessis en la temptació i la debilitat et demano la decència de la dimissió voluntària. Si portes les regnes de l’ajuntament amb lleialtat podràs donar comptes ajustades al final de la teva administració. No et dic adéu, sinó felicitats, a reveure i molta sort durant quatre anys de mandat, senyor alcalde electe o alcaldessa. Cordialment.
Ramon Mas Sanglas – 1/5/2011