Mal servei ferroviari a Osona i Ripollès

El tercermundisme de la línia ferroviària Barcelona-Puigcerdà queda garantit fins el 2015. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, s’acaba de treure el mort del damunt per tota la legislatura. Qui vingui darrere ja buscarà nova coartada, si la crisi no serveix. S’han proposat no perdre la imatge de la Catalunya central: el tren bucòlic enmig de verdor i el pasturatge ramader idíl•lic. Records nostàlgics de la Heidi o del trenet turístic, el groc de la Cerdanya?
Alcaldes comarcals resignats contra usuaris indignats i emprenyats que no disposen de cotxe oficial o particular per anar a treballar cada dia a Barcelona. Senyors polítics, sabreu què val un cafè, -possiblement- però no, el cost del bitllet a canvi d’una hora i mitja de trajecte des de Vic en un seient masega ossos o dempeus. Si cada viatger tingués assegurada una plaça gratuïta de pàrquing en la capital catalana no agafaria una alternativa tan bananera. Encara haurem d’agrair-vos la doble excursió diària que ens brinda l’oportunitat de fer amics, festejar o preparar l’examen universitari. Gràcies a la crisi no tindrem doble via, però, sí, una remodelació de l’interior dels combois. Gràcies, Renfe, per deixar-nos seguir gaudint del paisatge a 50 Km per hora més confortablement. Només faltaria coca amb fuet i un gotet de ratafia per gentilesa de la companyia, com a promoció dels productes locals. Som massa comprensius amb les retallades imposades. Però, en època de bonança econòmica, ¿què ho justificava? Uns 1.100 usuaris diaris i la mitjana anual de 420.000 persones són xifres de rendibilitat de la línia més que raonables (dades del 2010).
L’hemeroteca conserva la memòria de les promeses polítiques i Renfe. Transcorregudes les campanyes i aconseguit l’objectiu del vot comencen les decepcions populars. Només quatre pinzellades històriques. Joaquim Nadal el 2006 sentenciava que en 24 mesos la doble via fins a Vic seria una realitat (La Vanguardia, 8 d’abril). “La línea férrea Vic-Barcelona será toda con doble vía”, amb un cost aproximat de 700 milions d’euros (El País, 18 de juny, 2008). “Nou alcaldes exigeixen la doble via a Puigcerdà” ( EL9NOU, 17 desembre 2009). Per rematar la desmemòria política, EL 9NOU de l’11 de juny del 2011 ens confirma i actualitza el futur de la promesa esvaïda: “El desdoblament del tren fins a Vic no es planteja fins més enllà del 2015”. Traduït al llenguatge polític equival a dir: Es farà mai? Des del primer projecte de doble via (1948) s’han fos molts pressupostos. Ara l’AVE té prioritat. Quan totes les províncies espanyoles en tinguin –malgrat sigui per a 100 usuaris diaris- pensaran en les Rodalies dels osonencs i ripollesos. O tampoc?
Els nostres alcaldes parlen de potenciar la indústria i el comerç comarcal. ¿Han oblidat que rapidesa en la comunicació i puntualitat són les primeres eines d’eficiència? El temps perdut en un desplaçament lent és improductivitat no recuperable. Senyor conseller i polítics, l’electorat vol eficàcia administrativa. No esquiveu la vostra responsabilitat pactant transferències i serveis a qualsevol preu. Osona, Ripoll i la Cerdanya, ¿no mereixen la dignitat ferroviària com tots els catalans i espanyols? La indignació contra els polítics ocupa el segon lloc en les enquestes oficials, després de l’atur. Conèixer els problemes no equival a tenir-los solucionats. Postergar-los per sistema és una covardia que només té una sortida: deixar el càrrec, sense acampades ciutadanes. Esperem fets en la millora de velocitat, no maquillatges. Fer 70 Km de Vic a Barcelona en 45 minuts no és cap proesa amb combois directes i hores punta, sense atemptar la seguretat de la via única. Més vagons dignes i menys freqüència, si cal. Només manca una catenària i vies del segle XXI. Conseller i nous alcaldes afectats, aquí teniu deures concrets per a les trobades periòdiques proposades. No ens enganyeu per enèsima vegada després de 63 anys. Gràcies.
Ramon Mas Sanglas – 21/6/2011