Absentisme parlamentari

Només per educació, a més d’obligació laboral, els ciutadans no mereixen els espectacles habituals dels nostres polítics al Parlament. Abandonar l’hemicicle massivament quan el principal partit de l’oposició s’ha debatut amb el govern és un menyspreu a la resta de partits nacionalistes i minoritaris. Una immoralitat no complir amb l’horari establert per a tots. Si un treballador deixa la feina a mitja tarda –sense causa justificada- perquè se sent incòmode o està cansat, serà penalitzat econòmicament o acomiadat, si és reiteratiu. Un debat anual sobre l’Estat de la nació és una avaluació seriosa de tots els polítics i dels governants, votats pel poble. Tots mereixen ser escoltats amb dignitat fins el final. Si cal fer una interrupció tècnica per necessitats fisiològiques que sigui per a tots els diputats. La tertúlia en la cafeteria o als passadissos deixant els escons buits hores senceres és una falta greu d’ètica. Què diríem de mitja classe que fessin esbarjo enlloc d’anar a l’aula? Tornar a la Cambra només per votar i no ser sancionat és una mostra de desinterès professional que no honora gens la casta política.
No menys escandalós el guirigall parlamentari, la claca grotesca, els aplaudiments inoportuns i fora de to. Els parlaments no són circs. Lamentable que hagin de ser cridats a l’ordre i silenci, repetidament. La sàtira i els insults no haurien de ser mai llenguatge ni argumentació parlamentària. La maduresa dels nostres representants és un mesurador de la democràcia nacional i autonòmica. La confiança dipositada pels telespectadors mitjançant les urnes perd credibilitat per manca de respecte recíproc. Obliden els polítics que són servidors públics i ben remunerats pels contribuents del país? Si són els creadors de les nostres lleis laborals, que comencin per complir-les amb l’exemple. Del contrari, la pedagogia que prediquen es converteix en demagògia. Són els mateixos polítics que apareixen en les campanyes electorals?
Ramon Mas Sanglas – 30/6/2011