Constitució més centralitzadora

Si fins ara ens queixàvem d’una Carta Magna d’accent espanyolista, ara serà europeista, però més restrictiva i vigilada. El segell francoalemany imprimirà caràcter a la Constitució espanyola. A les acaballes de la legislatura escurçada el govern ha decidit obrir el sacrosant meló constitucional a corre-cuita, sense cap consulta popular prèvia ni referèndum posterior. La raó ha de ser greu.
La transició democràtica des de la dictadura és va fer amb reserves i peus de plom. Tot es va ben lligar amb una visió centralista intocable. Moltes vegades s’ha especulat i exigit la necessitat d’actualitzar temes desfasats referents a la monarquia, el senat, la reestructuració autonòmica. La reticència i la negativa ha estat sempre la resposta. Sorprèn que el govern socialista amb el vist i plau més absolut de l’oposició conservadora del PP hagi pres la decisió sobtada d’introduir canvis de caire econòmic per aquesta via: limitar el dèficit públic, simplement. Cal retocar la Constitució per tal afer o és una excusa camuflada per controlar el país esmicolat de les autonomies fruit del “cafè per a tots”? Les fronteres de la despesa i l’endeutament estan ben definits des del ministeri central d’economia i d’hisenda. La llei de finançament autonòmica de fa dos anys té uns llindars estrictes bilaterals clars i ben emmarcats. On està el secret de la urgència i la transcendència?
Catalunya ha aixecat la destral. La sospita d’una maniobra contra el creixement sobiranista del país amb un concert econòmic propi a la vista ha mobilitzat partits i govern. La solució d’una crisi no pot tallar ales autonòmiques des de la internacionalitat europea per evitar rescats. La responsabilitat ha de néixer des de dintre, com ha fet Catalunya, amb una retallada del 10% del pressupost anual. Si la resta de l’Estat espanyol autonòmic no està a l’alçada no hi ha motiu per clavar una clatellada de tipus institucional general. Les batzegades de la borsa i els mercats no justifiquen el calibre de la moguda. Remarcar més l’espanyolitat per la indignació dels independentistes? Ho ha de dir el poble, no els polítics.
Després de trenta llargs anys d’autonomisme federalista fallit les dues forces majoritàries de l’Estat han decidit fer marxa enrere per simplificar duplicitats administratives. Nous topalls, no solament d’endeutament, també de més solidaritat obligatòria, possiblement. Els recels contra una Catalunya que intenta evadir-se amb més quota econòmica d’autonomia serà frenada. Tot el contrari de les pretensions de CiU. Això explica la tramitació sigil•losa i ràpida entre els dos partits que vetllen per la unitat patriòtica. O potser els nacionalistes catalans ignoren que Madrid obeeix ordres de França i Alemanya o el Banc europeu? Si els dispendis inútils s’han fet arreu del país –Aves i aeroports sense passatgers i avions- que busquin la solució corregint nafres imperdonables, no a costa del ressorgiment amb més transvasaments d’impostos. La conflictivitat d’un poble rebotat no es suavitza amb menys autogovern, sinó amb més liberalitat i autogestió amb benefici propi i també comú.
Ramon Mas Sanglas – 24/8/2011