Madrid acaba de parlar i diu NO a la consulta,
com era previst. El poble ha sortit al carrer una vegada més. La crisi no
perdona ni afluixa. Com i quan parlarà l'autèntica democràcia viva i directa?
Un nou argumentari fal·laç
i absurd del govern central per no admetre l’èxit de la Diada amb 1,6 milions
de participants (restant menors, un 25% de votants catalans). Qui no va sortir
rebutja la independència? En la manifestació espanyola més multitudinària per
la mort de Miguel Angel Blanco van sortir al carrer 6 milions de persones. Els
espanyols silenciosos restants fins a 45
milions, ¿eren defensors del terrorisme etarra? El cens electoral de Catalunya
és de 5,2 milions. Segons el recent sondeig el 55% reclamen un nou estat català
(2,8 milions de votants). Fer servir el gruix d’un electorat indefinit a qui neguen el
recurs de les urnes és el gran calador de les oligarquies del poder al·lèrgiques
a la democràcia de les consultes. Les
armes polítiques institucionals annexionades a la seva legislació i a un sistema
constitucional encotillat fonamenten la negativa estatal a un referèndum
vinculant. Error gravíssim d’immobilisme dictatorial que sucumbirà, si Espanya
vol continuar essent europea.
No és el pitjor mal
al meu entendre. La fragmentació política dintre de casa nostra, tants partits
com camins diferents, és el càncer del catalanisme a la deriva, la manca de
maduresa política unificada per decidir el futur. Avantposar els interessos partidistes
per salvar el seu continuisme abans que escoltar el poble serà la ruïna d’una
consulta sense rumb comú en continguts i formes. El lema ocult “divideix i venceràs”, camuflat de diàleg
unionista i verborrea de bones intencionalitats catalanistes, fragmentaran les
urnes i fomentaran l’abstencionisme. Si
ara es mosseguen els polítics, ¿que no passarà l’endemà de la
consulta/referèndum amb un 50% i poc més de vots independentistes? Una
Catalunya en dos bàndols numèricament equilibrats es traurà el fetge sense la
mínima intervenció centralista. La gran festa que esperen veure. Els donarem
aquesta satisfacció? L’única via sobiranista digna exigeix l’aval mínim de dues
terceres parts dels votants (65-70%). Només s’aconseguirà amb la unitat quasi
totalitària dels dirigents o la seva dimissió i donar pas a la societat civil.
Estem tips de baralles partidistes PSC-PSOE, de la “puta i la ramoneta” de CiU,
dels escarafalls catalanistes de PPC i Ciutadans, de les dissensions
històriques internes de les esquerres. Per més inri, tot amanit amb bones dosis
de corrupció. No espereu la solució única de Madrid. Diputats catalans, no feu
més l’orni, poseu-vos les piles i no enganyeu la ciutadania que busca “la unió que fa la força”.
Aquests temors i
pessimisme retorna a la realitat de les
converses quotidianes després d’una celebració eufòrica. Desapareixeran amb una
feina parlamentària urgent de regeneració unitària. Prou peixet i concessions
si volem sortir de la crisi. Tots els catalans –també els silenciosos- volen
veure ben aviat el manual de la Catalunya Independent que elaboren els experts
de la Transició Nacional per afrontar les contraofertes de Madrid -de consol i
alternativa- , i saber què ens espera en la infantesa d’un nou estat.
Ramon Mas
Sanglas16/9/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada