Arreu dels Països Catalans ja és una constant la lluita contra el segrest dels drets de la llengua amb el govern del PP. Un retorn històric al "hable en cristiano"? Per fortuna, la incultura dels seus temps és aigua passada.
La persecució
lingüística ha esdevingut una plaga política de l’Estat per tal de destruir una
cohesió social i crear conflictes inexistents. La catalanofòbia, que nega, és
imposar igualtats lingüístiques escolars amb el castellà que ja impera al
carrer, patis d’escola i en l’àmbit familiar d’aquests denunciants. Qui millor
el parla i domina en vol més. Una absurditat i una manipulació política grotesca contra
el sentit comú i la democràcia dels centres i pares que recolzen un sistema
aprovat pel 83% del Parlament (LEC). Catalunya no renunciarà el seu patrimoni
lingüístic que és el bressol de la llengua pròpia des de l’escola. Com a país
d’integració ha singularitzat sempre l’atenció als infants nouvinguts que
s’incorporen a les aules, sense menystenir i haver d’ampliar als autòctons les hores
de la segona llengua cooficial que dominen per igual i millor en acabar la seva
escolaritat. Els avals científics oficials ho confirmen any rere any. Si la
llei Wert és una declaració de guerra a la llengua catalana, quines víctimes
espera veure en el seu camp de batalla? Més protestes al carrer, escoles
tancades, directors dimitits, docents sense salari, famílies en lluita?
Casualment l’inici de curs s’escau prop de la Diada 11-S que es preveu d’alta
tensió pel procés sobiranista, dos mesos abans del 9N. Senyors governants del
PP, no tireu més llenya al foc. L’únic extintor es diu democràcia –sui generis en el partit- i referèndum, eina desconeguda. La factura
que la societat –no solament catalana- us passarà d’aquí dos anys, l’haureu de pagar
amb la claudicació i la humiliació. No us serà condonada. Abans haureu de veure,
també, l’albarà del 9 de novembre.
Polítics del PP es
lamenten que són arraconats com a partit pestilent per una part de la societat.
S'han preguntat el perquè? Es pengen mèrits com a redemptors de la crisi, es carreguen
el que funciona bé o necessita simples retocs i no fan el que caldria en
profunditat. Gairebé totes les reformes del PP demanen una contrareforma tant
aviat com surtin del govern: dues lleis laborals sense consens, l’avortament en
tràmit final, un sistema educatiu uniformista a punt d’entrar a les aules, el
finançament autonòmic en regressió, restriccions del poder municipal i local,
reubicació exclusiva de jutjats en la
capital provincial,... La seva doble fita és la centralitat de serveis i la
desfeta de les competències autonòmiques. Un retorn enyoradís al “tot lligat i ben lligat”.
El palmarès del
desvergonyiment se l’emporta l’atac a la llengua i la cultura catalanes arreu
de la península. Han pogut deslliurar-se del valencià vehicular a les escoles
amb molta facilitat fent i desfent lleis amb majoria parlamentària malgrat la
resistència popular. Després de tallar les emissions televisives catalanes del
Canal 9 no oferia més dificultat tancar inscripcions escolars arreu del
territori a 100.000 famílies que exigien aules en valencià. La pluralitat
cultural els fa fàstic i nosa per ser compartida en el regne d’Espanya.
Paral·lelament s’ha repetit l’episodi amb més virulència a les Illes Balears.
Va començar el curs acadèmic amb una vaga de docents durant setmanes rebutjant
el veredicte del president insular Bauzá que imposà el trilingüisme a les aules
a parts iguals sense preparació, mitjans, ni lògica. Molts alumnes han perdut
un curs. La lluita és ben viva amb una llarga vaga de fam d’un professor. Però,
la cirereta del ministeri s’ha reservat a Catalunya amb la llei Wert aprovada i
contra la immersió lingüística. El ministre s’ha trobat amb una resistència i
un os difícil de rossegar anomenat insubmissió.
Recursos de la Conselleria contra sentències adverses han pogut salvar al
situació fins acabar el curs. La trinxera que li espera l’escola catalana és el
setembre. Múltiples manifestacions populars de polítics, sindicats, docents,
pares i entitats culturals han deixat clar que la societat catalana no
s’arronsarà davant d’unes denúncies minoritàries que reclamen més hores de
castellà trepitjant la resta de la classe i un sistema modèlic amb 30 anys de
vigència.
La persecució
lingüística ha esdevingut una plaga política de l’Estat per tal de destruir una
cohesió social i crear conflictes inexistents. La catalanofòbia, que nega, és
imposar igualtats lingüístiques escolars amb el castellà que ja impera al
carrer, patis d’escola i en l’àmbit familiar d’aquests denunciants. Qui millor
el parla i domina en vol més. Una absurditat i una manipulació política grotesca contra
el sentit comú i la democràcia dels centres i pares que recolzen un sistema
aprovat pel 83% del Parlament (LEC). Catalunya no renunciarà el seu patrimoni
lingüístic que és el bressol de la llengua pròpia des de l’escola. Com a país
d’integració ha singularitzat sempre l’atenció als infants nouvinguts que
s’incorporen a les aules, sense menystenir i haver d’ampliar als autòctons les hores
de la segona llengua cooficial que dominen per igual i millor en acabar la seva
escolaritat. Els avals científics oficials ho confirmen any rere any. Si la
llei Wert és una declaració de guerra a la llengua catalana, quines víctimes
espera veure en el seu camp de batalla? Més protestes al carrer, escoles
tancades, directors dimitits, docents sense salari, famílies en lluita?
Casualment l’inici de curs s’escau prop de la Diada 11-S que es preveu d’alta
tensió pel procés sobiranista, dos mesos abans del 9N. Senyors governants del
PP, no tireu més llenya al foc. L’únic extintor es diu democràcia –sui generis en el partit- i referèndum, eina desconeguda. La factura
que la societat –no solament catalana- us passarà d’aquí dos anys, l’haureu de pagar
amb la claudicació i la humiliació. No us serà condonada. Abans haureu de veure,
també, l’albarà del 9 de novembre.
Ramon Mas Sanglas –
Sta. Eugènia de Berga, 16/6/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada