El dret a decidir en política ja no és una exigència dels sobiranistes catalans. S'ha convertit en un dret democràtic viu de tots els espanyols per decidir el model governatiu del país.
A la democràcia
espanyola li ha arribat l’hora de la prova del cotó. L’ombra de 40 anys de
dictadura camuflada amb vernissos democràtics s’ha perllongat durant 39 anys
sota el règim borbònic reimplantat. L’abdicació del rei en el seu fill, sense el
consentiment exprés de la ciutadania, seria una prolongació antidemocràtica que
el poble espanyol no es mereix i rebutja. S’ha acabat la primera transició amb
tots els emblemes institucionals caducs i artificis autonòmics esgotats. És
l’hora de la regeneració constitucional integral. Res de pedaços. Benvinguda la
nova era per fer net del passat. Si l’entronització del rei sortint va ser a
dit, la successió en ple segle XXI no té perquè seguir les tradicions
hereditàries obsoletes sense el vistiplau popular. Els diputats i senadors de
la nació no han rebut el mandat del poble per transferir un relleu reial
automàtic, ni la democràcia resideix en la monarquia. És el punt i final de la
imposició i el pas a la veu inapel·lable d’un referèndum: Monarquia o República?
Enterrem el tuf dictatorial hispànic definitivament. Amb quines garanties
democràtiques podrà regnar Felip VI si ignora què en pensen d’ell els seus
súbdits? Milions de ciutadans arreu de l’Estat reclamant ser consultats. És la
democràcia més pura de les àgores gregues. Un bipartidisme espanyol derrotat en
les eleccions europees ja no està legitimat per decidir. Felip VI, voldrà
començar també en fals el seu regnat?
L’apertura del meló
constitucional vindrà com anell al dit per reconvertir el “no” sistemàtic de
Rajoy al referèndum sobiranista en un fet legal, si creu en la democràcia i el
diàleg efectiu. El moment oportú per examinar la voluntat política i el grau de
confiança que atorguen les urnes. El 9-N és un problema rellevant per a
l’Estat. ¿Quina predisposició verbal i escrita veurem en la llei orgànica del
traspàs reial per ressituar els territoris nacionals i les singularitats
històriques? Amb la renúncia del rei ha caigut del cel la via òptima per
solucionar el conflicte català oficialitzant el dret a decidir dels pobles.
Serien imperdonables més silencis i imprevisibles les conseqüències. La veu
dels parlaments autonòmics i de les Corts espanyoles ha sortit al carrer i a
les places. La consciència política ha calat en els autèntics protagonistes i
amos del país: el ciutadà contribuent i lliure. El poble ha decidit recobrar el
poder.
Ramon Mas Sanglas –
Sta. Eugènia de Berga, 3/6/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada