Un govern espanyol atrapat

El Congrés ha fet un monarca a la seva mida. Li han barrat la boca amb les paraules justes perquè Catalunya no faci un pas més en fals. Felip VI i sobiranisme català irreconciliables.

La proclamació de Felip VI ha posat el govern central contra les cordes del sobiranisme català. El patriotisme d’un discurs “vell” impropi d’un monarca nou ha aixecat polseguera sobre principis democràtics coneguts i mai reconeguts. Noves esperances? Pocs mitjancers veuen complides les seves expectatives teòriques. El rei visita Catalunya amb una cartera de bones intencions i buida de fets realitzables. Només encetar el regnat li recorden que exerceix una monarquia parlamentària. Signa acords legislatius de les Corts com a cap d’estat. No pot decretar per pròpia iniciativa. Qui esperava de Felip VI un aflorament de la tercera via, el desencallament del procés català en positiu gràcies la corona reial, s’emportarà una frustració més.

El govern estatal està entre dos focs: la mà estesa d’Artur Mas i el missatge reial sobre una “Espanya on hi cabem tots”. Com es reconstrueix un trencaclosques capgirat i amb peces desavinents? No ignora que milions de persones no se senten espanyoles. Que d’altres no combreguen amb una monarquia no referendada. La societat catalana sobiranista no és ingènua i no caurà en la trampa de Rajoy: “Escoltaré Mas si renuncia a una consulta il·legal.”  Després de mitja legislatura llarga el poble coneix el valor de les seves promeses incomplides. La fita del 9N és intocable i tot oferiment ridícul serà per desvirtuar la pregunta, confondre sentiments i dividir vots. Després d’un Estatut legal esmicolat i l’atrinxerament lingüístic arreu dels Països catalans el concert econòmic més generós mai podrà omplir el desencís d’un poble ofès en la seva identitat i economia. Ja no és possible pescar en l’ambigüitat perquè la ciutadania s’ha definit exigint partits polítics diàfans. CiU va apostar pel sobiranisme fa dos anys al costat d’ERC deixant els clarobscurs passats. L’annexió al dret a decidir d’ICV i la CUP ha eixamplat el front comú, ¿cap a un govern de concentració, gens fàcil, però, factible? Seria la muralla imbatible de la república catalana.

La mediació del rei no podrà estar mai d’acord amb l’independentisme. Com a molt, pot defensar una consulta institucional, si creu de veritat en l’Espanya democràtica. Malauradament, els seus mecenes del congrés no li donen carta blanca. Tot un paper artificial com a mediador. “Fer veure” que quelcom es mou per defensar la pluralitat territorial sense ferir l’esperit nacional unitarista. El temps i l’espai per a la consulta s’esgota. Dos mesos abans de ser consultats no interessa una tercera explosió popular 11-S. Només podria refredar-se amb una oferta política intel·ligent sense condicionar la democràcia i la llibertat. Cap governant n’és propietari. És l'última oportunitat del govern espanyol per fer canviar la pregunta  de la consulta: Independència o un consens espanyol digne? Siguem realistes. És l’esperança de molts empresaris, conservadors i indecisos que tenen el cor i el cap dividits. És la solució estatal per restar forces al catalanisme mediocre: reconvertir la il·legalitat tossuda del govern i acceptar la legitimitat democràtica a decidir que Europa aprova. Saben que el sobiranisme pur suportarà tota prova de foc. Restarà immune a concessions centralistes de compromís i a la invitació de formar files nacionalistes sense el reconeixement del país català com a nació de nacions i els drets inherents. Si la proposta al canvi de pregunta no arriba a temps les urnes decidiran el repte plantejat als ciutadans de Catalunya trencant barreres judicials o mitjançant unes eleccions plebiscitàries inapel·lables.

Ramon Mas Sanglas –Sta. Eugènia de Berga, 24/6/2014