Mossegades polítiques

Els éssers humans som irrepetibles. No els nostres actes i moltes decisions perfeccionables. Per què som tan tossuts i ensopeguem tantes vegades en la mateixa pedra? Senzillament, no volem escoltar i ser aconsellats. 

Els llibres d’història parlen de guerres de religió, territorials, successòries o dinàstiques.  Avui són batalles ideològiques i partidistes -camuflades de diàleg-, alimentades pel poder fàctic i capitalista sobre la base d’una suposada ignorància popular. Però, el poble ja no dorm sota els efectes de la fe i la política fictícia. El model d’una governabilitat espanyola clàssica i  aferrada a l’immobilisme està en extinció. La radicalitat del “mano i ordeno” és enemiga de les urnes i els pactes. Negar-se a reformar el finançament autonòmic a punt de vèncer per no aixecar greuges interterritorials a costa de mossegar més solidaritat autonòmica injusta és una provocació. Un sistema que fa ulls cluc a la misèria infantil i presumeix d’aires financers frescos és indignant. Destinar a la investigació científica nacional un equivalent al 2% del rescat bancari de Bankia, un crit al cel.  A canvi de silenci rebaixa l’IRPF -aparentment- amb finalitats electoralistes, reparteix 3.900 misèrrims euros de compensació a les autonomies i carrega nous tributs al treballador acomiadat. Un assetjament permanent de mossegades econòmiques sense intenció d’esmena. Continuen aflorant fruits d’aquestes males arts polítiques pròpies d’un estat democràtic poc evolucionat: més detencions per desviació de subvencions  autonòmiques (Andalusia), corrupteles municipals per tractes de favor (Torredembarra), creuament d’insults entre jutge i fiscal posant en evidència una justícia desigual (cas Nóos). Exemples recents que s’afegeixen a la llista centenària dels llimbs d’imputats, perquè la justícia és lenta. Quan interessa. Per aforar l’ex-rei amb totes les garanties jurídiques retroactives tres setmanes han estat suficients per acabar de “ lligar” un lapsus legal que els conservadors de la transició –només el PP ha votat a favor- no van preveure-ho a temps. L’oportunisme polític és l’especialitat en les reformes exprés, sense i contra el poble. El mot “referèndum” és lletra constitucional morta.

Afortunadament ha eixit un nou cicle polític centrat en el dret a decidir en tot i per tot, emergit d’una societat indignada i protestatària. L’Espanya i la Catalunya submisa al governant omnipotent de torn comença tocar fons. La maldat de les majories absolutes pagaran el preu de la depuració. La ciutadania polititzada amb cultura referendària com la CUP, Podem i Guanyem Barcelona fa pinya amb un partidisme regenerador nascut de les bases, estil ERC. Veiem com es desploma el classicisme polític per manca de lideratge i de renovació interna, allunyat del poble. Un país potes enlaire necessita d’una recomposició integral urgent sense defugir de la realitat plural. Buscar subsistemes de camuflatge fiscal per afrontar unes eleccions difícils és intentar subornar uns contribuents castigats per la crisi. No cauran en el parany, fàcilment, diuen les enquestes.

Un Felip VI –a l’entredit-  intenta posar bàlsam a les ferides de tants mossecs amb el reconeixement públic de la plurinacionalitat espanyola i la cooficialitat de quatre llengües. Predica al desert. El ministre Wert persisteix en queixalar l’escola catalana cobrant-se 6.057 euros per cada alumne sol·licitant de més castellà. Són mossegades ideològiques i a la cultura d’un país. Més cruentes i sarcàstiques, pel caràcter premeditat, que la queixalada instintiva i física del jugador uruguaià. Passaran factura amb contundència. El votant vol saba nova. Exigeix una casta política que no visqui de la usurpació entre col·legues de la mateixa espècie. Adéu a la llei del depredador polític–“homo homini lupus est”- i benvingut el servidor vocacional i temporal. Prou de mimetismes i simulacres per conservar poltrones sense permís del conciutadà. Ni esquerres ni dretes. Democràcia real, viva, directa i negació al continuisme dinosàuric. Els polítics penjats d’un sistema ranci i obsolet seran escombrats per la nova generació fonamentada en el dret a decidir i les llistes electorals de proximitat.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 29/6/2014